Anar al contingut
zentauroepp39287323 page podemos170713215008

No són els principis, és poder

Javier Aroca

Impossible és que Sánchez i Iglesias pensin que, avui dia, poden aconseguir sols una majoria per governar Espanya

En política, el primer que s’oblida és el que s’ha promès. No és veritat, en aquest àmbit almenys, que ni tan sols el que s’ha dit sigui de compliment obligat. Si rellegim i repensem l’agressivitat verbal, l’excés interpretatiu, gesticulador, d’Emiliano García-Page respecte de Podem, en els moments de lluita pel poder intern socialista, per exemple, res ens faria pensar que avui estan governant junts a Castella-la Manxa. Podríem afirmar el mateix de la performance contínua de la militància, seguidors o no, de José García Molina, el nou flamant vicepresident del seu Govern.
    

No mereixen millor opinió Pablo Iglesias i Pedro Sánchez. Un, el primer, perquè ho va poder forçar abans i no va voler o no va poder; l’altre, perquè va afirmar, quan s’acabava de recobrar institucionalment del cop palatí, que acabaria amb els barons i baronesses i, si em permeten, el que ha passat a Castella-la Manxa és, sobre totes les coses, un acte de baronia, és a dir, en interès d’un dels seus barons.
    

Per això em costa molt entendre l’entusiasme de Pablo Echenique sobre la possibilitat de trasllat de l’acord a altres àmbits, l’estatal, per exemple. És possible, sí, però a l’espera de millor poder, és a dir, que els interessi als barons o que sigui possible l’exercici del poder sense barons, o marees o versions territorials. I en això, tots dos, Iglesias i Sánchez, perfectament i patològicament d’esquerres, es ressenteixen de la mateixa falta de poder.
    

Si atenem a les contínues invectives entre les dirigents de Podem i PSOE a Andalusia, primer teatre de poder del socialisme a Espanya, el futur és negre per plantejar-se escenaris semblants als somiats per Echenique, però ja ho veurem. Teresa Rodríguez, la líder andalusa de Podem, s’ha afanyat a negar translació de l’acord castellanomanxec i Susana Díaz, sense comentaris. Però García-Page acaba de donar-nos a tots una lliçó granissada, freda, i no és per la canícula estival, de realisme polític, i per això a mi, almenys, no em sorprendran amb el que hagi de venir.
    

No és una qüestió de principis. Ni el programa de les dues formacions polítiques ho impedeix, ni menys les expectatives i possibilitats, vegeu l’última enquesta del CIS, conviden a pensar que és impossible. Impossible és que l’un o l’altre pensin que, avui dia, poden aconseguir sols una majoria suficient per governar Espanya o la majoria de les comunitats autònomes.
    

Si no és de principis és de poder. De poder governar o de poder seguir governant en algun lloc. De l’últim, el botó de mostra l’ha donat García-Page; del primer, un altre García, Molina.
    

Seguiran altres acords, autonòmics o municipals, dependran dels fragments de poder, de les baronies. Una altra cosa serà que es puguin posar d’acord per a l’assalt, institucionalment és clar, al Govern central, això dependrà del contrari, que cada vegada els secretaris generals del PSOE i Podem tinguin el seu poder menys fragmentat i, per ara, hi ha més del primer que del segon.  

0 Comentaris