No són els principis, és poder
Impossible és que Sánchez i Iglesias pensin que, avui dia, poden aconseguir sols una majoria per governar Espanya
zentauroepp39287323 page podemos170713215008 /
En política, el primer que s’oblida és el que s’ha promès. No és veritat, en aquest àmbit almenys, que ni tan sols el que s’ha dit sigui de compliment obligat. Si rellegim i repensem l’agressivitat verbal, l’excés interpretatiu, gesticulador, d’Emiliano García-Page respecte de Podem, en els moments de lluita pel poder intern socialista, per exemple, res ens faria pensar que avui estan governant junts a Castella-la Manxa. Podríem afirmar el mateix de la performance contínua de la militància, seguidors o no, de José García Molina, el nou flamant vicepresident del seu Govern.
No mereixen millor opinió Pablo Iglesias i Pedro Sánchez. Un, el primer, perquè ho va poder forçar abans i no va voler o no va poder; l’altre, perquè va afirmar, quan s’acabava de recobrar institucionalment del cop palatí, que acabaria amb els barons i baronesses i, si em permeten, el que ha passat a Castella-la Manxa és, sobre totes les coses, un acte de baronia, és a dir, en interès d’un dels seus barons.
Per això em costa molt entendre l’entusiasme de Pablo Echenique sobre la possibilitat de trasllat de l’acord a altres àmbits, l’estatal, per exemple. És possible, sí, però a l’espera de millor poder, és a dir, que els interessi als barons o que sigui possible l’exercici del poder sense barons, o marees o versions territorials. I en això, tots dos, Iglesias i Sánchez, perfectament i patològicament d’esquerres, es ressenteixen de la mateixa falta de poder.
Si atenem a les contínues invectives entre les dirigents de Podem i PSOE a Andalusia, primer teatre de poder del socialisme a Espanya, el futur és negre per plantejar-se escenaris semblants als somiats per Echenique, però ja ho veurem. Teresa Rodríguez, la líder andalusa de Podem, s’ha afanyat a negar translació de l’acord castellanomanxec i Susana Díaz, sense comentaris. Però García-Page acaba de donar-nos a tots una lliçó granissada, freda, i no és per la canícula estival, de realisme polític, i per això a mi, almenys, no em sorprendran amb el que hagi de venir.
No és una qüestió de principis. Ni el programa de les dues formacions polítiques ho impedeix, ni menys les expectatives i possibilitats, vegeu l’última enquesta del CIS, conviden a pensar que és impossible. Impossible és que l’un o l’altre pensin que, avui dia, poden aconseguir sols una majoria suficient per governar Espanya o la majoria de les comunitats autònomes.
Si no és de principis és de poder. De poder governar o de poder seguir governant en algun lloc. De l’últim, el botó de mostra l’ha donat García-Page; del primer, un altre García, Molina.
Notícies relacionades
Seguiran altres acords, autonòmics o municipals, dependran dels fragments de poder, de les baronies. Una altra cosa serà que es puguin posar d’acord per a l’assalt, institucionalment és clar, al Govern central, això dependrà del contrari, que cada vegada els secretaris generals del PSOE i Podem tinguin el seu poder menys fragmentat i, per ara, hi ha més del primer que del segon.