Editorial

L'escull de Corea del Nord

S'ha d'evitar que una verborrea descontrolada dels dos líders encengui l'escalada cap a la catàstrofe

2
Es llegeix en minuts

No és la primera vegada que els EUA i Corea del Nord han estat a un pas d’un conflicte armat. Va passar el 1994 i la crisi es va resoldre amb diplomàcia encara que les dues parts entenguessin coses diferents en l’acord. El que alarma de la nova explosió verbal entre aquests dos països amb l’ús de frases que semblen eslògans de màrqueting cinematogràfic és el calibre polític de qui les pronuncien, que semblen més les de dos xulos de barri. Pyongyang va apujar el to de les seves sempre grandiloqüents amenaces després que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovés dissabte una nova ronda de sancions econòmiques pel llançament de míssils balístics d’abast  intercontinental. Aquesta nova ronda compta amb l’aprovació de la Xina. Hauria de fer pensar les autoritats nord-coreanes que fins i tot el seu únic amic al món creu que el desplegament armamentístic del règim de Kim Jong-un és un error. En realitat, la seva escalada armamentística és una via que només porta a un aïllament més acusat del que ja pateix Corea del Nord.  

Afortunadament, en aquesta forassenyada i perillosa escalada hi ha Rex Tillerson, l’home que ha hagut de transmetre calma als seus conciutadans, però també, i més important, és qui ha de buscar una sortida diplomàtica a la crisi que és l’única manera de sortir d’aquest escull que posa en perill la pau mundial. No obstant, el secretari d’Estat pot tenir aquí dificultats amb el seu propi president. La bel·licositat de Trump s’avé poc amb el sentit del que és una negociació i en aquest cas una negociació tan delicada amb una contrapart totalment irresponsable.

A Kim Jong-un no li interessa la diplomàcia. Li interessa que se’l reconegui com una potència nuclear, mentre que les amenaces del president nord-americà l’ajuden a compactar els nord-coreans davant l’enemic exterior legitimant així el seu govern. Per una altra part, qualsevol decisió o pas ha de prendre’s amb els amics dels EUA a la zona, en particular amb Corea del Sud, on el nou president, Moon Jae-in, és un ferm partidari de la via diplomàtica.

Cap solució a la crisi de Corea del Nord és o serà bona, però el que s’ha d’evitar com sigui és que una verborrea descontrolada serveixi per augmentar una escalada que només pot portar a la catàstrofe.