Gestació subrogada: un dilema ètic

La legislació espanyola és contundent en relació amb l’a gestació subrogada. La Llei 14/2006 de Tècniques de Reproducció Assistida deixa clar que «serà nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna». El Codi Civil també és contundent, ja que descriu que les persones no poden ser objecte de comerç o transacció contractual. No obstant, el cert és que cada vegada hi ha més persones que recorren a aquesta polèmica actuació per ser pares o mares. Es dirigeixen a organitzacions que operen en països on la gestació subrogada és permesa i, després del pagament de quantioses sumes de diners, obtenen un fill que ha sigut gestat per una dona que es compromet, mitjançant contracte, a portar a terme la gestació i a renunciar al nadó.

Fins i tot malgrat els impediments als consolats on s’inscriu els nounats, una instrucció notarial va obrir la porta de la inscripció el 2010, sempre que el registre es doni en aquells països on aquest tipus de gestació sigui legal i amb un beneplàcit judicial. Aquesta situació s’ha anat normalitzant fins al punt que diverses sentències del Suprem i una decisió de la Generalitat el gener d’aquest any han permès als pares per subrogació disfrutar dels mateixos permisos i prestacions de la Seguretat Social que tenen els pares biològics, per adopció o acolliment.

Es posa al damunt de la taula un assumpte d’una gran controvèrsia moral. Organitzacions com a Stop Surrogay Now o No Somos Vasijas han criticat amb duresa una pràctica que implica inevitablement un comerç –més o menys explícit– i que conté la renúncia a un dret fonamental a canvi de diners i amb un control i unes prestacions que voregen sovint la indignitat. ¿Què passa si el fill neix amb deficiències o si no respon a les expectatives del contractant? ¿La mare, en el curs de la gestació, pot exercir el seu dret a avortar fins i tot sabent que infringeix el contracte que la té lligada? ¿Deixa de ser propietària del seu cos? La maternitat subrogada és, en principi, un atemptat a la llibertat de la dona que s’hi presta no per criteris solidaris sinó per una qüestió econòmica.

A Espanya, es comencen a alçar veus, com la de Ciutadans, per a la legalització. En el cas que així sigui, s’haurien d’aplicar mecanismes com els prescrits pel famós Informe Belmont del 1979 sobre bioètica. Per sobre de tot, evitar el dany als més febles, avaluar el benefici social i preservar l’autonomia personal i els valors morals.