Un model a debat
Tots som turistes
És molt còmode donar la culpa de les nostres desgràcies als guiris, però l'enemic és a casa
abertran35249439 barcelona 21 08 2016 barcelona turistas en plaz160906130815 /
El turisme és una de les principals fonts d’ingressos de la nostra estimada ciutat, però s’estén el fàstic a l’intrús i es comença a parlar de turismofòbia. De fet, estem començant a passar de les paraules als fets, com ho demostren les activitats reivindicatives, també definibles com a gamberrades, de les noies d’Arran, que últimament es dediquen a punxar rodes de bicicletes i a assaltar autobusos d’aquests que passegen per Barcelona l’alegre mainada forana. El turista s’està convertint en el perfecte boc expiatori de tot el que funciona malament a la ciutat dels prodigis, que sense els diners d’aquesta xusma infecta que es pixa per les cantonades funcionaria encara molt pitjor.
Mossegar la mà del que et dóna menjar no ha sigut mai una maniobra gaire intel·ligent, i la veritat és que hauríem d’estar agraïts que tanta gent ens visités malgrat que Barcelona és una ciutat cara els habitants de la qual no ens distingim precisament per la nostra simpatia ni pel nostre cosmopolitisme. Ara, si del que es tracta és d’afrontar el problema d’una sobredosi de forans, alguns dels quals s’emborratxen en excés, o es queden fregits a la vorera o es passegen en pilotes per on no ho haurien de fer, l’ajuntament pot comptar amb mi, de manera gratuïta, per contribuir a posar una mica d’ordre en la situació.
Primer s’han d’identificar els autèntics problemes, que no tenen res a veure amb el fet que vingui a visitar-nos més o menys gent. Jo diria que els principals problemes són dos: l’ordre públic i la gentrificació. El primer és competència exclusiva de l’ajuntament; el segon requeriria la col·laboració dels locals i, precisament per això, resulta molt més difícil la seva implementació, ja que la condició humana és la que és, i si el feliç propietari d’un apartament decideix lucrar-se amb AirBnb en lloc d’alquilar-lo a una bona família catalana per un preu raonable, no veig la forma de fer-lo desistir de la seva actitud, comprensible, però que contribueix que els barcelonins, quan busquen pis, no sàpiguen on posar-se.
La qüestió de l’ordre públic, en canvi, és una cosa que està a l’abast de qualsevol ajuntament que, a diferència del nostre, faci complir l’ordenança de civisme. Sembla haver corregut la veu per l’estranger que això és can pixa i rellisca i que, per tant, aquí un pot fer l’animal d’una manera que mai se li acudiria al seu país d’origen. Una cosa és que algú ho cregui, i una altra, que el nostre ajuntament, amb una tolerància que s’acosta molt a la desídia més radical, li doni la raó. Tot el que irrita els benpensants –top manta, borratxos dormint al mig del carrer, banyistes en pilotes sent expulsats dels 'badulaques' de la Barceloneta, els brams nocturns, els veïns infernals que no deixen dormir…– és fàcilment solucionable per via policial.
La repressió no hauria de ser una exclusiva de la dreta, però a la nostra esquerra li fa cosa aplicar-la i sempre parla d’un diàleg que, en la majoria dels casos, és impossible de practicar. Davant el gamberrisme i les conductes desordenades, la garrotada i el saltamartí és, des de sempre, la millor solució: una bona política de multes o, fins i tot, de petites penes de presó podria donar bons resultats. Però per a això fa falta un alcalde que no tingui por que li diguin fatxa, una cosa a la qual estem tots acostumats quan ens porten la contrària.
El que és realment difícil, en una societat regida per la llei de l’oferta i la demanda, és aconseguir que els amos d’apartaments contribueixin que els barris segueixin sent com poblets d’una altra època, amb el seu colmado de la senyora Pepeta i el seu quiosc del senyor Manel (tancats tots dos des de fa lustres, per cert). Qui es pot lucrar amb el turisme, ho fa, ja siguin els hotelers o els propietaris d’apartaments. I a aquests no hi ha qui els convenci que la seva obligació moral és llogar la seva joieta a un matrimoni amb dos nens en lloc de multiamortitzar-lo a AirnBnb.
Notícies relacionades
Amb la pasta que en treuen, també ells poden convertir-se en turistes, viatjar a altres països i convertir-se en la pesta dels seus habitants. En aquesta època, tots som turistes i la figura del viatger és una antigalla entranyable, com el colmado de la senyora Pepeta (actualment, un 'badulaque' en què abeuren els 'hooligans'). És molt còmode donar-los la culpa de les nostres desgràcies als guiris, però l’enemic és a casa i nosaltres som els principals responsables de tenir la ciutat com la tenim.
