Anar al contingut

El debat sobre el turisme

El parc Güell, el mes doctubre passat.

Por a perdre la ciutat

Iolanda Fresnillo

És imprescindible un pacte social que inclogui agents econòmics locals i institucions per posar límits a la massificació actual

Turismofòbia vindria a ser una forma pejorativa d’explicar com som d’irracionals les que, defensant els barris i el dret a disfrutar de la ciutat, ens oposem a l’actual model de turisme massiu que arrasa Barcelona.
  

 Anem al diccionari.
  

 Fòbia. Del grec 'phobia', temor. 1. f. Aversió exagerada a algú o a a alguna cosa. 2. f. Temor angoixant i incontrolable davant de certs actes, idees, objectes o situacions, que se sap absurd i que s’aproxima a l’obsessió.
    

Aversió exagerada al turista o al turisme. Temor angoixant i incontrolable a ser expulsat de casa teva, del teu barri, de la teva ciutat per la pressió turística sobre la vivenda, temor, absurd diuen, a no poder pagar, que no et renovin el contracte de lloguer… si em fan fora, ¿on aniré? 
  

 El terme turismofòbia és utilitzat pejorativament per mitjans de comunicació i opinadors professionals per desacreditar a qui critiqui un dels sectors més rendibles del capitalisme del segle XXI. El turisme ja és una de les principals indústries globals, amb un volum de negoci que, segons l’Organització Mundial del Turisme, «iguala o fins i tot supera el de les exportacions de petroli, productes alimentaris o automòbils». Només un boig estaria en contra d’aquest portent de l’economia moderna.
  

 No obstant, ens hem de preguntar qui es beneficia d’aquest volum de negoci i quins impactes genera el seu monocultiu en una ciutat com Barcelona. Resulta imprescindible realitzar una anàlisi cost-benefici, tenint en compte no només les grans magnituds econòmiques, no quedar-nos en la quantitat de llocs de treball vinculats al turisme, sinó també la qualitat de l’ocupació generada; analitzar la destrucció de lloc de treball i negocis tradicionals que provoca en la petita i mitjana empresa local; l’impacte sobre preus i oferta de vivenda disponible per a veïns i veïnes; ocupació de l’espai públic en detriment d’usos veïnals, necessaris per a la cohesió social i la reproducció de la vida; i un llarg etcètera. 
 

Opinió exprés

A matadegolla, no

Josep-Francesc Valls

Catedràtic d'ESADE Business and Law School i autor del llibre 'Big Data: Atrapant al consumidor'

A totes ens agrada viatjar, descobrir i disfrutar altres ciutats. No estem en contra del turisme. Ens oposem a aquest model de turisme que genera dependència econòmica i externalitats de sobres provades. Un model que aboca la Barcelona que tant agrada a la seva desaparició. La massificació turística i el seu monocultiu com a motor econòmic no hauria d’interessar a ningú.
  

 Per això és imprescindible un pacte social, que inclogui agents econòmics locals i institucions per posar límits a aquest model, per protegir el dret a la vivenda, per garantir una ciutat vivible, uns barris on l’espai públic sigui un espai de veïnatge, una ciutat que protegeixi el seu comerç local i en què tots respectin els drets laborals i la dignitat de les treballadores. I sí, algunes tenim por (i no és fòbia absurda) que el turisme acabi amb aquesta ciutat vivible que ens agradaria que fos Barcelona. 

Temes: Turisme

0 Comentaris
cargando