La plaga del masclisme

La Juana és a casa de totes

A Espanya la justícia sol fer prevaler els drets del pare maltractador per sobre dels dels seus fills

4
Es llegeix en minuts
fcosculluela39441570 granada170726173418

fcosculluela39441570 granada170726173418 / Miguel Angel Molina

El pare dels fills de Juana Rivas està fent una gira televisiva. Les televisions estan donant veu a un maltractador condemnat que diu que «la seva dona era una borratxa» i ve a afirmar, més o menys, que per això mereixia que la pegués. Fàstic, pena i vergonya aliena. Aquest senyor va ser condemnat a tres mesos de presó i un any d’allunyament per agredir la seva dona. Amb lesions importants. Un any més tard la Juana, com tantes dones maltractades, va creure que el seu marit «havia canviat» i va tornar amb ell. Se’n van anar a viure a una illa a Sardenya, en la qual la Juana vivia sense contacte social, a tres hores del jutjat més pròxim. En aquestes condicions, no podia denunciar el que vivia i va fugir d’Itàlia amb els seus fills. 

    

La Juana va ser obligada per una resolució judicial a entregar els seus dos fills, de 3 i 11 anys, al seu pare. Malgrat que el gran va declarar que el seu pare els pegava. Va desobeir l’ordre i està en parador desconegut. L’advocat del pare, Adolfo Alonso, considera que «l’important en aquest moment no és si ha passat alguna cosa entre el pare i la mare, sinó si ha passat alguna cosa entre el pare i els nens. I no ha sigut així». Textual.

    

Imaginem que un home entra a robar a casa meva i que, davant meu, li clava una pallissa a la meva parella. Quan aquest home surt de la presó es presenta cada tarda a la porta del meu lloc de treball. ¿Em negaria l’Estat una ordre d’allunyament argüint que el tipus va agredir la meva parella però no a mi?

    

Però aquest advocat sap que l’Estat espanyol no protegeix els menors. Un exemple: Ángela González havia presentat 51 denúncies contra el seu exmarit. Les denúncies es van considerar falses, però els informes de l’equip de serveis socials van informar que el pare era perillós. Així que al pare li van concedir visites tutelades. Els informes de l’equip que va supervisar aquestes visites van ratificar que el pare era violent. Tot i així, la jutge (sí, una jutge, dona) va decidir deixar que ell pogués emportar-se la nena. Felipe Rascón va assassinar la seva filla a trets. Tant l’Audiència Nacional com el Tribunal Suprem van rebutjar que l’Estat tingués responsabilitat en el cas. No van voler indemnitzar l’Ángela.

A Espanya es creu que un home que ha maltractat la dona té dret a veure els fills. Que els fills no són víctimes del seu caràcter, només la seva parella. Però segons el Conveni d’Istanbul, «el nen es considera víctima de violència de gènere només per haver sigut testimoni d’aquesta mateixa violència, sense necessitat de patir-la en primera persona». I la Convenció sobre els Drets del Nen indica que en tota sentència judicial, davant el dubte, s’hauria de fer valer els drets dels nens abans que els dels adults.

    

Oblidem a Espanya que els fills i filles que presencien maltractaments contra la seva mare pateixen estrès posttraumàtic... Que són víctimes. Infinitat d’estudis proven que les filles de dones maltractades tendeixen a repetir el comportament de la seva mare i els fills el del seu pare. Que les filles de dones maltractades es convertiran en dones maltractades i els fills en maltractadors, en un problema que es va repetint i autoreproduint a si mateix generació rere generació. (Evidentment, no tots els fills o filles de dones maltractades repeteixen aquest patró. La resiliència existeix. La resiliència és la capacitat que té una persona per recuperar-se davant l’adversitat, per seguir projectant el futur, per aprendre de les experiències i no formar part d’una simple estadística en un estudi.)

Però el tal Adolfo Alonso sap que és molt probable que la justícia farà prevaler els drets del pare, per sobre dels dels seus fills. Ara l’ONU ha condemnat l’Estat espanyol per no protegir l’Ángela ni la seva filla, per no castigar el maltractador. I per maltractar per segona vegada l’Ángela. A l’Ángela la va maltractar primer el seu marit i després l’Estat. Així ho diu el dictamen de l’ONU, que assegura que a Espanya hi ha greus mancances en la protecció a les dones maltractades i els seus fills.

    

El pròxim cop que algú us comenti la mentida de les denúncies falses li expliqueu aquesta història. De passada, parleu-li dels sis nens assassinats pels seus pares maltractadors aquest any durant el règim de visites. Dels vuit assassinats l’any passat. Dels milers que han sigut pegats, insultats, amenaçats, però d’aquests no hi ha estadística. Els jutges només suspenen el règim de visites en el 3% dels casos de violència de gènere. 

Notícies relacionades

    

Digueu-li que la Juana és a casa de totes.