Un altre estiu de caos a l'aeroport

Ja s’ha convertit en un nefast costum que els estius estiguin plens d’incidències a l’aeroport del Prat. Aquest any els protagonistes són els treballadors de l’empresa Eulen, la companyia que presta el servei de seguretat a l’aeròdrom barceloní. Els treballadors denuncien les condicions en què realitzen la seva feina i, exercint el seu ple dret a la vaga, utilitzen aquesta eina per millorar les seves posicions en la taula de negociació. El dret a la vaga no és objecte de discussió.

Però tampoc ho és el dret dels ciutadans a viatjar amb garanties. O a agafar l’avió del qual han comprat el bitllet i no veure amb impotència com s’enlaira mentre segueixen atrapats en una cua sense fi. Quan els conflictes laborals afecten empreses que ofereixen serveis essencials, totes les parts implicades han de calibrar amb molta cura quines són les conseqüències de les decisions que van prenent. L’acumulació de conflictes que només se solucionen després de llargues i doloroses vagues fa que s’estengui entre la ciutadania la sensació que les incomoditats i els perjudicis que pateixen els usuaris són utilitzats com a moneda de canvi a la taula de negociació. En el cas de la vaga dels empleats d’Eulen, les cues de fins i tot hores que s’han vist aquests dies de vaga de zel són la principal arma dels treballadors contra l’empresa i, al mateix temps, una font d’animadversió entre l’opinió pública contra els vaguistes.

Milers de persones ja s’han vist afectades pel conflicte dels treballadors d’Eulen sense que ni tan sols hagi començat formalment la vaga. Les aturades reals (parcials) comencen avui, i a partir del 14 d’agost, si no hi ha acord, seran indefinides. Cal instar amb tot l’èmfasi possible les parts perquè arribin a un acord. Els milers de persones –turistes i no– que passen per l’aeroport del Prat no es mereixen veure’s atrapats en aquest conflicte laboral. En aquest sentit, va pel bon camí la decisió d’Aena d’obrir dos processos sancionadors a Eulen pel que ha succeït en les últimes setmanes, durant la vaga de zel. La multa podria arribar als 300.000 euros. Perquè, al capdavall, un fet resulta incontestable a ulls dels ciutadans: sigui pel motiu que sigui, el servei no està sent l’exigible per a un aeroport de primer nivell.