Els 'nostres' violents
El turisme perjudicial és el dels antisistema units del món, incívics per definició que viatgen 'low cost' gràcies al sistema
O s’atura en sec aquesta deriva o no caldran més sentències ni interrogatoris policials per convertir l’1-0 en el pitjor fracàs de la història del catalanisme. Violència és violència. La violència és la gran enemiga dels esforços de tants catalans per deixar d’estar a sota d’aquesta Espanya i posar-se al costat d’una de millor. La violència pot ser devastadora si ve del camp contrari, com demostra la història, però en les actuals circumstàncies encara ho pot ser més si prové de la pròpia histèria. Després de Gandhi i Mandela, no existeix la violència anecdòtica, ni la simbòlica. Ara i aquí, la violència només afavoreix el fracàs dels propis objectius.
El turisme que fa mal és el dels antisistema units del món, incívics per definició, que viatgen low cost gràcies al sistema. Els usuaris de les bicicletes i del bus no són precisament de classe alta. Els milionaris van amb xofer, la classe mitjana amb taxi i la gent guai amb bici..
Cal ser soca o tanoca amb ganes per no adonar-se que els autors del guió de la confrontació entre cupaires i feixistes davant la caserna de la Guàrdia Civil de Gràcia són els que han ordenat els interrogatoris. Si l’independentisme ha arribat tan lluny és perquè els partits i els diaris de Madrid han executat al peu de la lletra les rèpliques previstes pels guionistes del procés.
Ara es comencen a girar les tornes i són els cupaires els que han picat i actuat segons el primer guió intel·ligent dictat des de camp contrari. No uns jovenets incontrolables als quals podrien anomenar els nostres violents, sinó autèntics diputats de la CUP. Feixistes contra independentistes. Simetria impecable a banda i banda del mirall. Al mig, unes forces de l’ordre protegint les altres forces de l’ordre. Perfecte. Un deu per als que han ideat aquestes imatges i un zero per als ases que les hi han proporcionat.
Els nois d’Arran actuen exactament com si estiguessin infiltrats per les clavegueres de l’Estat. «Són poc violents perquè són els nostres violents». «Són xaiets si els comparem amb la violència del sistema» «N’hauríem d’estar orgullosos». Qualsevol variant d’aquest discurs entafora dinamita en el punt feble del bloc independentista, el que separa el radicalisme moderat –representat per Junts pel Sí– del radicalisme radical. Comprovada la solidesa de l’aliança PDECat-ERC, cobertes les baixes i les bretxes dels dubtosos i els que fugen de riscos, els focus de la divisió es dirigeixen al següent punt de ruptura. Com que la naturalesa de l’escorpí consisteix a picar, poden tenir èxit. Si tenen èxit, bona nit procés.
Imaginem que, segons pronòstics que es passen d’optimistes per caure en la ingenuïtat, la cosa no passa d’aquí. Fins i tot en aquest cas, és probable que el còctel de les imatges de la caserna, el bus assaltat i les rodes de bicicleta punxades, hagi fet el seu efecte sobre els que ja estaven a punt de creuar aquesta línia tan fina que separa el «sí-sí» de l’«així no». Tal com estan d’enlairats els pals, els errors propis es converteixen en les bastonades que fan més mal.
