La marxa de Neymar

La samarreta

"¿Què en faig ara de la meva samarreta de Neymar, papa?", em pregunta el meu fill, i no sé què respondre-li, creia que Figo ens havia vacunat a una generació de culers

2
Es llegeix en minuts
jdomenech39498356 miami gardens  fl   july 29  neymar  11 of barcelona reacts 170801220436

jdomenech39498356 miami gardens fl july 29 neymar 11 of barcelona reacts 170801220436 / Mike Ehrmann

Hauríem d'estar vacunats, hauríem de saber-ho, hauríem de fer servir el cap. Crèiem que a una generació sencera Figo ens havia vacunat. Primer vam somriure quan aquell individu de nom graciós -¡Florentino Pérez!- que pretenia arrabassar-li la presidència del Madrid a Lorenzo Sanz va anunciar que el tenia fitxat; després vam començar a llegir de reüll les informacions que deien que era veritat, que no era un farol; més tard ens vam creure el portuguès quan va dir que es quedava al Barça; i després, patapam, la victòria de Florentino, els esdeveniments que es precipiten, els 10.000 milions, i Figo somrient amb la samarreta amb el 10 del Madrid, entre Florentino i Di Stéfano; no ho recordo, però és probable que Florentino digués allò que Figo havia nascut per jugar al Madrid, ell, que havia lluït com ningú el 7, el nostre 7.

Aleshores les samarretes amb nom no s'estilaven gaire, més enllà de Mundials i Eurocopes. El primer que va parlar del marxandatge i de vendre samarretes com un pilar del seu projecte va ser, és clar, Florentino, i hi va haver qui se'n reia d'ell, aquest només vol vendre samarretes, les samarretes no donen títols, desdenyant sempre el que un no coneix. “¿Què en faig ara de la meva samarreta de Neymar, papa?”, em pregunta el meu fill, i no sé què respondre-li, creia que Figo ens havia vacunat a una generació de culers que ara tenim fills amb samarretes del Barça, però no, en contra de la nostra experiència, del nostre bon judici, del que ens dicta el sentit comú, molts hem ensopegat amb la mateixa pedra. Dorsal número 11. Neymar Jr. “¿Què en faig ara de la meva samarreta de Neymar, papa?”.

Notícies relacionades

El mateix que vam fer amb el 9 de Ronaldo, el bo, el brasiler. O amb la de Laudrup, així en genèric, gairebé sempre era el 9, però no sempre. Guardar-la en un calaix. Oblidar-la. Pretendre que no. Sí, ja ho sabem, que si els diners, que si el del futbol és un món sense sentiments, que si són professionals, que si són mercenaris, que tomba, que gira, que a la pròxima samarreta segur segur que no hi imprimeixo el nom de ningú, només el del nen, o el d'algun jugador del planter. O el de Messi. Perquè Messi, no, ell sí que no, ¿oi, papa?

“¿Què en faig ara de la meva samarreta de Neymar, papa?”. Com dir-li, com explicar-li, que l'adult pot construir un discurs per respondre a aquesta pregunta, que sense gaire esforç pot usar-la com una eina educativa: la importància de l'equip per sobre dels noms, la bellesa de la samarreta nua, sense noms ni dorsal a l'esquena, sense Qatar al pit, només les franges, només l'escut, només el sentiment. L'adult pot fer-ho. Però el fons del nen que encara fot amb la pilota en algun racó del cor entén perfectament la pregunta. “¿Què en faig ara de la meva samarreta de Neymar, papa?”. A Neymar, com a gairebé tots aquests herois joves i milionaris, li importa un rave aquesta pregunta infantil, i el màxim que nosaltres podem fer amb els nostres fills és treure-hi ferro, il·lusionar-lo amb un altre nom, esmentar-li Messi, mentre a poc a poc, amb parsimònia, pleguem la samarreta i la guardem al fons del calaix més recòndit, allà on Laudrup regateja, l'obre per a Figo, que centra temperadet perquè Ronaldo remati.