Un gosset sol per l'aeroport

1
Es llegeix en minuts

Ja va demostrar Tom Hanks a la pel·lícula La terminal que un aeroport és un món molt particular. És com una bombolla a part, amb les seves dinàmiques i les seves lleis pròpies. És un lloc atractiu per a una docusèrie. La tele internacional ha explotat aquest tema amb nombroses produccions d'èxit. Ara ha arribat a TV-3 (Aeroport), sobre l'aeroport de Barcelona, producció de Media 3.14 del grup Mediapro. Retrata instants encadenats de la vida d'aquest món ple d'avions i de passatgers. És un paisatge molt entretingut. Dibuixat de manera àgil i enginyosa, i amb tocs d'humorisme picant, aquesta docusèrie entra i t'atrapa com un agradable i divertit refresc. És fonamental el treball del narrador. En aquest cas, la veu és la de Queco Novell. Els guionistes li han treballat uns textos, una espècie de gags sobre la marxa, que fluïdifiquen i posen accents irònics a totes les seqüències. Aquestes pinzellades ens diverteixen enormement. És una tasca equidistant entre els monòlegs de Miquel Calçada, a Afers exteriors, i els accents sorneguers d'Òscar Dalmau, Caçadors de bolets. La càmera ens ensenya la peripècia dels passatgers i les emocions dels comiats o dels retrobaments. Els avis, i els nens, són elements perfectes. Atenció molt especial a les mascotes, que viatgen en les seves caixetes a les bodegues. Són ingredients que entendreixen. ¡Ah! Aquesta setmana el capatàs de rampa de la companyia Norwegian deia amb notable excitació: «S'ha escapat un gos. Ha obert la porta amb el cap. Això és un perill. Si va per la pista i passa un avió, el pot absorbir un motor, i això és perillós per als passatgers i per a l'avió». I la veu del Queco puntualitzava: «¡I per al gos!». Al final, final feliç, com era de preveure. No busquin conflictes en aquesta producció. Tot és en positiu. Tot funciona bé. Si hi ha algun problema és culpa del passatger. En aquest dibuix no hi ha vagues. L'única que han ensenyat, suaument, és una de taxistes. Però aquests no són personal d'aeroport.

Es tracta doncs d'una espècie de branded content, molt ben fet, dissenyat per ressaltar que aquesta bombolla aeroportuària sempre funciona perfectament. Es transmet a l'audiència que l'aeroport és un món gairebé perfecte. El que està passant aquests dies al Prat, ple d'interminables cues als controls de seguretat, aquesta mena de conflictes, per exemple, no s'esmenten. Són incòmodes.