En primera persona
Esquers d'oci nocturn
«Estic farta que em facin sentir com un tros de carn només pel fet de ser una dona»
icoy35233881 discoteca opium170309160707
Com a molts adolescents, m’agrada divertir-me, riure, ballar, sortir, arribar a les vuit del matí a casa després d’una nit de diversió amb els amics; sempre m’havia agradat, sempre fins fa poc… Un any enrere alguna cosa va canviar en mi, em vaig adonar d’un fet que no havia vist fins aleshores o que, lamentablement, m’havia limitat a ignorar.
Estava ballant en una discoteca amb dos amics i vam decidir enfilar-nos a la tarima central. Al cap d’un segon de ser allà dalt, uns empleats de seguretat van convidar els meus amics amb unes dolces paraules i empentes a abandonar la tarima, però ¿per què? Perquè no eren dones. És clar, en un local amb centenars d’adolescents hormonats no es poden permetre tenir dos homes a la tarima que més es veu, han de tenir durant absolutament tota la nit una desena de noies ballant per alegrar el personal.
Em repugna pensar que jo hagi acceptat un espectacle com aquest en més d’una ocasió, em repugna haver-hi sigut fins i tot partícip, però el que més em repugna és que se segueixi veient com una cosa normal, tolerable. I no. No és tolerable que per ser dona siguem vistes com a esquers que les discoteques utilitzen per fer negoci.
Discriminació de gènere
Em preocupa que les noves generacions nascudes en una societat aparentment oberta, plural i respectuosa, siguin tan egoistes o ignorants per obviar casos descomunals de discriminació de gènere. Em dol admetre que cada vegada hi ha més acceptació de certs patrons de conducta menyspreables. Per exemple, està molt ben vist que les discoteques deixin entrar gratis les noies, però no els nois. Per a moltes dones, és un privilegi, per a mi, una vergonya. ¿Per què hauria d’entrar jo gratis i no el meu amic? ¿Que potser les discoteques s’han convertit en aparadors on les noies van a exhibir-se per ser captades per algun home ben plantat? ¿Fins on hem arribat? Al final li hauré de donar la raó al meu pare i confirmar-li que sí, que a les discos només s’hi va a lligar…
Un altre exemple d’acceptació de fets repugnants és el vestuari de cambreres i ballarines. Sota el meu humil punt de vista, no cal que una noia vagi en sostenidors i tanga per servir begudes o per ballar; encara que pugui semblar una cosa de mal gust, a les discoteques ningú sembla incomodar-se amb la lleugera vestimenta de la treballadora.
Màquines de diners
Notícies relacionadesUna nit rere l’altra les dones som tractades com a simples màquines de fer diners, ja sigui assistint de forma gratuïta a les discoteques o servint copes i bones vistes. Tant empresaris com empleats i algun client sembla que ens tractin, no com a persones, sinó com a cares boniques que per a l’únic que serveixen és fer bonic i crear diners a costa del seu cos. L’oci nocturn en molts casos només és oci per als homes. Els propietaris de les discoteques pensen en els diners com qualsevol empresari, però ¿és necessari que siguem utilitzades com a esquers per al seu benefici? M’entristeix que a la majoria de locals no pensin en la diversió, comoditat i dignitat de la dona.
Encara que aquest patró estigui generalitzat, hi ha locals que tracten de forma igualitària homes i dones. Però, fins que aquesta petita minoria no es converteixi en àmplia majoria, em nego a deixar de denunciar les denigrants situacions que vivim. Estic farta que em facin sentir com un tros de carn, com un bé amb el qual fer negoci pel simple fet de ser una dona. Em sembla repulsiu i vergonyós que es promogui aquest tipus d’oci entre joves, però encara més que nosaltres l’acceptem. I sí, m’encanta divertir-me i anar de festa, però si es respecten els meus drets, intimitat i integritat com a persona.
