El dilema d''els cinc'
El CEO d’Amazon, Jeff Bezos, durant una conferència, el setembre passat a Santa Monica (Califòrnia). /
No, no em refereixo a la saga d''Els Cinc', les novel·les d'Enid Blyton que van alegrar els que van ser joves sense una pantalla al davant, sinó cinc protagonistes que defineixen el present.
1. 'Big data'. En totes les etapes de la cadena de valor de l'audiovisual, les dades s'han transformat en un producte que, ben utilitzat, ja origina múltiples beneficis per a artistes, creadors i amos dels drets, perquè optimitzen els processos creatius, les anàlisis dels riscos i la identificació del consumidor objectiu. Les empreses mediàtiques i culturals van endarrerides en comparació amb altres indústries, que ja han desenvolupat lucratives solucions per treure benefici de les dades massives dels usuaris; però han arrencat i les seves accions en aquest sentit prometen ser una de les novetats del futur més immediat del sector audiovisual.
2. Amazon. Ja disposa de 85 milions d'abonats en el seu servei 'prime', el 35% més des de l'últim trimestre i el doble que fa dos anys. La seva oferta audiovisual actual és mediocre respecte a altres plataformes, com Movistar, Netflix i HBO, però la capacitat d'Amazon a l'hora d'oferir de tot en un mateix paquet de serveis és inigualable, així que la pregunta no és si lideraran o no també el vídeo sota demanda, sinó quan decidiran fer-ho.
3. La Xina. Des de l'1 de juliol els espectadors que van al cine en aquell país es troben que abans de l'inici de la pel·lícula tenen d'un a quatre vídeos de propaganda del Govern. Són espots de fins a tres minuts de durada produïts pel Partit Comunista xinès per reforçar els valors i la visió oficial del Govern. En aquests vídeos col·laboren artistes com Jackie Chan. A la Xina s'obre una sala de cine nova cada tres dies i Wanda Group és propietària dels estudis Legendary, autors d'èxits de taquilla com 'Jurasic World' i 'El cavaller fosc'. Són el motor del sector: tenen clar que el cine serveix per fer 'marca' d'un país, encara que aquesta dista molt de ser democràtica.
4. Facebook. Cada vegada està més centrada en el vídeo. Ara treballen en una nova aplicació per a dispositius mòbils que permetria realitzar trucades en grup. El funcionament és senzill, ja que en lloc d'establir un xat amb els amics prement un botó, podem establir una videotrucada a la qual es podran unir tots els usuaris que invitem a fer-ho. Es veu que s'assembla moltíssim a Houseparty, una companyia dels creadors de l'aplicació Meerkat; però ja se sap que Facebook allò que no pot comprar, ho 'homenatja'. Altres parlen d'una còpia descarada.
5. Esport. L'únic contingut capaç d'aconseguir audiències massives i de generar esdeveniments imbatibles any rere any. Degut a això els seus preus pugen tant que posen en entredit la mateixa rendibilitat del negoci. ESPN va comprar els drets sobre la NBA per 24.000 milions de dòlars per nou anys, i això va impulsar el preu de les accions de Disney, propietària de la cadena. Un any després, ESPN va perdre més de tres milions d'abonats i va haver d'acomiadar més de 300 treballadors. Amb esport, pèrdues; però sense contingut 'Premium', el motor es queda sense gasolina. Un bonic dilema.
