Responsabilitats

En els últims temps s'ha acumulat el nombre de cues o d'afectacions en alguns serveis públics. Es tracta de serveis públics de transport o de serveis relacionats amb aquests, com el metro, el Bicing, els serveis de control de seguretat de l'aeroport i el taxi, de moment.

Els diferents conflictes laborals que estan en l'origen d'aquestes mobilitzacions són diversos i les circumstàncies també difereixen en cada cas. Per això, no té gaire sentit generalitzar i atribuir la causa dels perjudicis només a una de les parts; generalment tots han fet una mica de tot. En alguns casos, es tracta d'una queixa recurrent per millorar condicions laborals, en altres es denuncia intrusisme i en algun cas es refereixen condicions de treball precàries.

El que tenen en comú aquests casos és que afecten el servei públic de transport o d'accés a aquest. Atès que els treballadors han escollit els mesos d'estiu per realitzar les seves protestes, el seu impacte es magnifica, que és precisament el que es pretén, amb l'objectiu de guanyar força en les seves respectives negociacions.

Res surt gratis

Però, com sol passar, res surt gratis del tot. La pressió que exerceixen aquests col·lectius la suporten no solament els turistes que estan de pas sinó molts ciutadans que depenen del transport públic. Amb tota seguretat, alguns dels ciutadans perjudicats es troben en situacions laborals comparables, o fins i tot més precàries, que alguns dels treballadors que exerceixen la pressió. Amb esforç s'han pogut permetre unes vacances, per veure com les comencen o acaben envoltats de nervis i incertesa. M'atreviria a dir que la incidència d'aquests actes de pressió -amb l'excepció dels controls de seguretat a l'aeroport- sobre les persones que han vingut a fer negocis és molt menor, perquè poden permetre's mitjans de transport que no són de servei públic.

La visió optimista de l'assumpte és que tot passa i tot acaba per ser oblidat. Les mobilitzacions aconseguiran una part de les reclamacions i tot seguirà 'en pau' fins a l'estiu que ve, o el pròxim Mobile Congress, o el pròxim esdeveniment que es presti per exercir el control sobre els mitjans públics de transport.

Reputació erosionada

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Una visió menys complaent és que una vaga o conflicte laboral, quan succeeix en un servei públic, fàcilment acaba per perjudicar els que tenen menys mitjans per buscar-se alternatives. Per aquest camí, s'erosiona la reputació dels treballadors que controlen aquests serveis públics, que apareixen com un element més del sistema, que explota la seva posició de poder -de monopoli sobre un servei públic en aquest cas- a favor dels seus interessos.

Encara no s'ha inventat el mecanisme de protesta laboral perfecte en els serveis públics: el que permeti que els treballadors pressionin l'empresa sense que hi hagi usuaris afectats. Per això, només queda fer una crida a la responsabilitat de totes les parts implicades perquè reflexionin sobre les conseqüències -econòmiques, socials i ètiques- dels seus actes.