Una zona clau de la geopolítica

Joc de trons al Pròxim Orient

La transició en marxa cap a un nou ordre regional no es presenta gens fàcil

2
Es llegeix en minuts
mbenach37670215 us president donald trump and saudi deputy crown prince and 170314193213

mbenach37670215 us president donald trump and saudi deputy crown prince and 170314193213 / NICHOLAS KAMM

Com si es tractés d'una intensa partida de Risk, l'Aràbia Saudita està desplegant totes les seves peces per recuperar i consolidar el seu paper de principal potència al Pròxim Orient i líder indiscutible del món musulmà.

Durant anys, el règim de Riad -un dels més foscos i autoritaris del planeta- va viure sota el suport incondicional dels Estats Units, en una fèrria aliança enllaçada en petroli i armes, que tenia com a objectiu prioritari aniquilar l'enemic públic número u de tots dos: l'Iran. Amb Obama a la Casa Blanca, no obstant, l'interès en la regió va semblar que es desinflava. L'augment de la independència energètica americana, l'avanç de les negociacions sobre el programa nuclear iranià -que va culminar en acord-, la frustració davant la incapacitat d'avançar en la qüestió palestina i el gir cap a l'Àsia, entre altres factors, expliquen aquest canvi d'actitud.

Bloqueig a Qatar

Però quan semblava que el règim wahhabita perdia empenta global, la visita de Donald Trump -la primera a l'exterior del seu mandat- i l'anunci de substanciosos nous contractes armamentístics va tornar a capgirar la situació.

Així doncs, encoratjada, Aràbia Saudita, junt amb els Emirats Àrabs Units, Bahrain i Egipte, va llançar el següent episodi en la carrera pel lideratge de l'Orient Mitjà: el bloqueig a Qatar. Aquí es barregen elements ideològics, com el suport, o no, a l'anomenat Islam polític, amb els Germans Musulmans com a principal exponent, i també una mirada més o menys oberta i tolerant al món; elements religiosos, amb el factor de la divisió sunnita-xiïta; i fins i tot de família, amb dinasties als diferents països del Golf que mantenen sovint vincles molt pròxims. I tot plegat, amb la lluita contra el terrorisme de l'Estat Islàmic i d'Al-Qaida com a escenari de fons.

El paper de Turquia

Notícies relacionades

Però Qatar no és més que l''excusa' en un tauler cada vegada més complex. A la tradicional rivalitat entre les dues grans potències regionals, l'Aràbia Saudita i l'Iran, s'hi suma ara el paper que vol fer-hi una Turquia que, 'rebutjada' per Occident, mira cada vegada més cap a Orient. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, que un dia va voler erigir-se com a líder i model per al món polític musulmà, ha visitat diverses capitals del Golf per tractar de mediar amb Doha i de passada assegurar-se més protagonisme en el futur. Rússia, també, per cert, s'ha ofert a actuar de mediador mentre els Estats Units, negocis a part, prefereixen quedar-ne al marge.

Independentment de com es resolgui la crisi de Qatar -a ningú li interessa que s'agreugi-, al Pròxim Orient s'està forjant un nou ordre regional que serà dissenyat pels mateixos països de la regió. De moment, tots ells estan implicats, d'una manera o altra, en els nombrosos conflictes oberts, ja sigui a Síria, a l'Iraq, o al Iemen, ja sigui finançant faccions, recolzant milícies o participant en coalicions militars. Han externalitzat, en una guerra 'per delegació', la batalla entre ells. La transició cap a aquest nou ordre no es presenta gens fàcil.