Alimentació i dietes
És país per a grassos
L'altre dia vaig aparèixer en un programa de televisió i vaig dir que tres persones podien menjar per 35 euros la setmana de manera sana. M'ho van discutir, així que aquí va la meva llista de la compra per a una setmana:
Dos quilos de pomes: 2,19 euros. Cistella de kiwis: 2,50. Safata de plàtans: 2,59. Oli d'oliva: 4,35. Dos brics de llet de soja: 1,40. Bossa de mig quilo de muesli: 1,54. Mig quilo de quinoa: 2,80. Ampolla de vi Sangre de Toro (vi molt bo, per cert): 4 euros. Un quilo de tomàquets: 0,99. Mig quilo de pastanagues: 0,85. Un manat d'espinacs: 0,99. Dos quilos de col: 1,80. Mig quilo de cebes: 0,80. Un quilo de pasta: 0,75. Un quilo de llenties: 1,80. Un quilo de cigrons: 1,45.
Total: 28 euros. Encara em sobren set euros.
Parlo d'una dieta vegana, però si algú no s'atreveix a ser vegà, pot invertir aquests vuit euros en ous i formatge. I tot i així li sobraran diners.
PES RAONABLE
Portar una dieta sana, com es veu, és barat. Jo li garanteixo que menjant el que he citat en aquesta llista i fent exercici es mantindrà en un pes raonable. De fet, jo he passat la menopausa, faig molt poc exercici i tinc una talla 42. Llavors, ¿per què som el segon país d'Espanya amb més obesos? ¿Per què, segons una enquesta realitzada per l'OCU, els espanyols ens gastem de mitjana 150 euros al mes a intentar aprimar-nos? Per una raó molt simple: per disfrutar del nostre oci necessitem menjar i beure.
En l''Estudi sobre l'oci amb amics', el 87% dels espanyols enquestats van assegurar disfrutar del seu temps lliure amb una beguda alcohòlica a la mà. I el 84% l'acompanya amb un menjar.
SORTIR DE TAPES
La nostra despesa mitjana en begudes alcohòliques és de 114 euros a l'any: li dediquem una quarta part de la despesa anual. I el CIS de juny del 2016 va reflectir que en el 41,6% dels casos el menjar és el pretext que posem per matar el temps. Sortir de tapes, canyes, pintxos o racions és l'activitat més comuna en els joves d'entre 25 i 34 anys (61%). I, com a bons amants de les tradicions, anar al bar de sempre és l'"oci ideal" (per al 83%), ja sigui amb amics (81%), la parella (51%) o, en menor mesura, la família (52%).
I, és clar, bevem alcohol (que engreixa) i mengem aliments alts en greixos saturats i en sal (la sal, amb l'alcohol, propicien la retenció de líquids). Ignorem a més que en molts restaurants posen sucre a les salses, a la maionesa, al tomàquet fregit (truc de cuinera de tota la vida).
I després, ja a casa, mengem aliments processats. Mirin les etiquetes. El pernil dolç porta sucre. ¡Sucre! Flipant, ¿oi? També en porten els sucs, les salses, fins i tots els pots infantils per a menors de sis mesos (encara que hauria d'estar prohibit, perquè l'OMS indica que és perillós). I un dia ens espantem, ens gastem una pasta a fer una dieta miracle, patim l'efecte rebot, ens engreixem...
FRUITA, VERDURA, OLI I VI
Notícies relacionadesTenim la immensa sort de viure en un país en què la fruita i la verdura, l'oli d'oliva i el vi són baratíssims. En un dels països en què més sanament es pot menjar al món per menys diners. Però no ho aprofitem. Mengem malament i massa. I després, és clar: diabetis, problemes cardíacs, càncer. Tota mena d'ENT (malalties no transmissibles) causades per la mala alimentació.
Fa 25 segles, el pare de la medicina, Hipòcrates de Cos, ja sabia que l'alimentació té una influència decisiva en la salut. Que la teva medicina sigui el teu aliment i el teu aliment la teva medicina. Amb dos dits més de cap i una miqueta més de temps estaríem tots més sans.
