Dues mirades
Les ganyotes de Trump
El pitjor és que tots acabarem en l'univers de ficció que és una tremenda, terrible realitat
fcasals36206884 trump contra170719173522
Ens hem acostumat a veure polítics transformats en titelles. Hem muntat espectacles televisius amb les exageracions dels seus gestos, amb les ganyotes descosides i ambientades en gags que exageraven un gest de la boca, la protuberància d’un nas, l’estossec continuat o els tics incontrolables. Després d’haver-los vist com ninots, ens fixàvem en la realitat i ja no podíem contemplar-los sinó com ninots. I ells mateixos s’autoparodiaven sovint, fins que assolien els límits de la ficció.
Fins que va arribar Trump. I llavors, els humoristes no podien exagerar (la base de l’ofici) sinó que simplement es dedicaven a la còpia, a la reproducció explícita del que era cert i comprovable. Trump –amb aquest ímpetu indomable de l'America first, busca-raons i altiu– s’ha presentat com el ninot al qual no es pot imitar perquè ja exerceix amb l’excés de la seva pròpia personalitat.
Notícies relacionades
Corre arreu un curt en què el bec de l’Ànec Donald es capgira sobtadament i es converteix de cop en el tupè de l’altre Donald, el Trump que presideix la nació més poderosa. No és només un acudit. És l’essència de la seva personalitat. Viu en el món dels dibuixos animats, on tan sols valen l’estrèpit i els gestos exagerats, de grand guignol. I el pitjor és que tots acabarem en aquest lloc, en l’univers de ficció que és una tremenda, terrible realitat.
