Fre a l'expulsió de veïns a Barcelona

El districte barceloní de Ciutat Vella ha perdut una mitjana mensual de 106 habitants durant l’última dècada i això no pels vaivens entre els índexs de natalitat i mortalitat, sinó per un fenomen que en els últims anys avança a passos de gegant: la gentrificació. Aquest anglicisme té tan difícil traducció com fàcil explicació. Defineix el procés pel qual molts veïns d’una zona es veuen obligats a abandonar les seves vivendes de tota la vida al no poder resistir l’envestida de poderosos interessos immobiliaris. A Barcelona la marea gentrificadora s’acarnissa en els districtes cèntrics situats sota el focus de l’especulació i amb una llei d’arrendaments que actua moltes vegades com a gran valedora d’aquestes expulsions veïnals. 

L’Ajuntament de Barcelona ha fet ara un primer pas per afrontar una situació que cada vegada és més preocupant. El consistori ha adquirit tres immobles a Ciutat Vella –un total de 41 pisos– que s’havien convertit en objecte de desig d’un fons d’inversió. Els inquilins podran quedar-se als seus pisos sempre que compleixin amb els requisits que s’exigeixen per accedir a qualsevol vivenda pública. Encara que el mateix ajuntament ha avançat que es tracta d’una mesura excepcional, la iniciativa ha de ser ben rebuda. Les tensions immobiliàries que suporta Barcelona exigeixen actuacions decidides en defensa primer dels afectats, però també per preservar el teixit urbà i social de la ciutat.