La tàctica Goldfinger

La pressió social atorga a certs assumptes una importància desmesurada. Al futbol, sense anar més lluny. Davant un Madrid-Barcelona, costa reconèixer públicament que el partit t’importa un rave i que aquest esport t’avorreix. Jo ho faig, però sempre trobo algú que em mira malament o que, directament, no entén com puc pensar així i, probablement, em compadeix mentalment al considerar-me un tarat tan preocupant socialment com un pedòfil o un copròfag.

    

Ara observo que la pressió social arriba a l’audiovisual i que tothom et menysprea si no vas pel carrer fent salts d’alegria pel retorn de la sèrie 'Juego de tronos'. L’esdeveniment és, sembla, tan important que Movistar ha engegat una publicitat en aquest sentit que supera, en barroeria narrativa i poca gràcia, aquelles falques protagonitzades per una noia molt guapa i un gat fastigós que treien de polleguera qualsevol: ara la cosa va d’un professor que es comporta com un dement a l’hora d’explicar als nens de què va 'Juego de tronos'; si l’educació infantil estigués en unes mans com aquestes, n’hi hauria per preocupar-se, perquè el mestre de l’anunci és un genuí pertorbat mental.

    

Servidor es va empassar la primera temporada de 'Juego de tronos' i se’n va desenganxar al cap de pocs episodis de la segona, quan es va adonar que en realitat li importaven un rave els Lannister i els Stark i les picabaralles entre els uns i els altres: com amb 'El senyor dels anells', aquestes històries que passen no se sap quan ni per què m’exigeixen un esforç exagerat, perquè necessito un cert contacte amb alguna realitat en tota ficció, encara que sigui una realitat tan relativa com la del món de James Bond. Em conformo amb un orat que vol dominar el món que conec. Passo de nans amb peus grans i de famílies il·lustres de països imaginaris.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

  

 El mateix li passa a Miquel Iceta, un altre que no cedeix davant la pressió social. La nit que li tocava veure el documental 'Las cloacas de Interior' va preferir disfrutar una vegada més de la trobada entre l’agent 007 i el pervers Auric Goldfinger, que sempre és més divertits que l’exalcalde Trias i l’exministre Fernández Díaz. Un acte de valor que li ha valgut alguns insults a la xarxa, però que hauria de ser aplaudit per tots els que estem en contra de la pressió.