Les ombres del rebut de la llum
L’últim estudi de l’Institut Català d’Energia conclou que les llars espanyoles paguen la llum l’11% més cara que la mitjana al nostre entorn europeu, percentatge que es dispara fins al 34,3% en el cas de les petites i mitjanes indústries, mentre que surten més beneficiades de la comparació les grans companyies industrials. Les raons d’aquest desfasament negatiu amb la resta de la UE no radica en el fet que la producció i distribució dels quilowatts siguin molt més cares a Espanya, sinó perquè a les factures es troben conceptes emboscats que s’han anat acumulant amb el pas dels anys de manera poc transparent i que resulten incomprensibles per a l’usuari que els paga. Aquests plusos que no tenen res a veure amb el consum periòdic d’electricitat en vivendes i empreses poden arribar fins al 50% del total de la factura.
Ja fa molt temps que el preu de la llum a Espanya és deutor de molts compromisos: des de la necessitat de salvar les conques de carbó fins als vaivens de la política en matèria de centrals nuclears i energies renovables. Les companyies elèctriques denuncien aquest llast impositiu extra, però el cert és que elles també se’n beneficien. A més a més, el repartiment de càrregues també és injust. Castiga les petites empreses i, especialment, les economies més humils. Els índexs de pobresa energètica en aquest país exigeixen d’una vegada per sempre profundes mesures correctores en aquest sistema tarifari elèctric.
