Desafiament sobiranista

Ser temut o ser estimat

El Govern espanyol no fa el més mínim esforç per generar estima per cap tipus de projecte estatal

1
Es llegeix en minuts
undefined38710496 madrid 02 06 2017 politica rueda de prensa posterior a la re170615183317

undefined38710496 madrid 02 06 2017 politica rueda de prensa posterior a la re170615183317 / DAVID CASTRO

Maquiavel es planteja un dubte, i se’l respon, al seu insigne tractat de política titulat 'El Príncep'. Diu així: «Sorgeix una controvèrsia: si és millor ser estimat que ser temut o viceversa. Es contesta que correspondria ser una cosa i l’altra, però com que resulta difícil combinar ambdues coses, és molt més segur ser temut que ser estimat».

     

Sembla ser que el Govern espanyol ha considerat, pel que fa a la qüestió catalana, seguir la via de ser temut a partir de les constants amenaces de repressió i no fa ni el més mínim esforç per generar estima a cap mena de projecte estatal.  'El Príncep' va ser publicat al començament del segle XVI, quan les sobiranies i els governs es feien i es desfeien a través de l’herència i de la violència. El mateix Llorenç II de Mèdici, a qui anava dedicat el tractat, va morir lluitant pel control del ducat d’Urbino i Maquiavel va patir l’exili i la presó.

Malgrat la visió caricaturesca que de vegades es té del pensador florentí, Maquiavel no era un ésser amoral i despietat. Recomana al governant que procuri ser temut, sí, però evitant arribar a ser odiat: «Això ho aconseguirà sempre si s’absté de robar la hisenda dels seus ciutadans i súbdits».

    

TALLAR LA LIQUIDITAT

Notícies relacionades

Més de 500 anys després, s’intimida els catalans amb tallar la liquiditat del govern que han escollit. Una liquiditat basada en només una porció dels impostos que ells paguen i encara prestada amb interessos. Si es vol seguir Maquiavel anacrònicament, com a mínim es podrien respectar els estàndards morals del Renaixement. Però en un sistema plenament democràtic  la pregunta inicial formulada pel toscà s’hauria de veure invalidada, si més no de manera parcial, perquè la democràcia es basa sobretot en la persuasió i la convicció. 

    Aleshores, parlant d’amor i de temor, hem de veure a quins impulsos respon cadascú. Qui fa tot el possible per impedir que un assumpte es dirimeixi a les urnes és perquè es mou per un terrible temor: el de no ser estimat.