Bèl·lic cine d'estiu
Pel·lícules a parells
'Dunkerque' i 'Su millor historia' formen un minicicle a la mesura per a aquestes tardes d'estiu. I disfrutin del cine tant com de la Història
Tràiler de ’Dunkerque’ (2017), de Christopher Nolan.
Producte de la casualitat (no crec que distribuïdors ni exhibidors s’hagin posat d’acord per a això) tenim ara als cines dues pel·lícules que es complementen i amb les quals, en una mateixa tarda, o en dies diferents, segons l’afany cinèfil de cadascun, es pot reviure un dels successos més destacats de la segona guerra mundial, la retirada de Dunkerque, des del seu vessant més humà.
Dunkerque és, em llanço a dirho, una obra mestra. Directa al cor, com una bala que fa mal i paralitza. Perquè sense obviar l’èpica i l’espectacularitat, el director prefereix mostrar la intimitat i proximitat: l’angoixa, la por, la solidaritat d’un grup de joves per als quals la paraula futur únicament pot ser sinònim de supervivència.
Encara guardo a la memòria les imatges en blanc i negre d’El día más largo, que als meus 17 anys em va obrir els ulls a l’horror de la guerra i va aconseguir que, encara avui, sigui incapaç de passejar-me per una platja deserta sense imaginar-la poblada de barcasses de desembarcament, avions esperant i cadàvers a la sorra. Hi ha una mica de masoquisme en aquell record, ho sé, perquè des d’aleshores persegueixo les pel·lícules de cine bèl·lic (més concretament, les que transcorren en platges desertes a l’alba) amb obsessió i afany. Fa 20 anys Salvar al soldado Ryan va narrar el mateix episodi amb més realisme i en color, i vaig tornar a sentir la crida cinèfila. Aquesta setmana, amb Dunkerque m’he sentit satisfet i premiat.
Notícies relacionades
Quan l’hagin disfrutat, vagin, llavors, a veure Su mejor historia. És l’altra cara de la moneda. La mateixa guerra, uns dies després de la famosa retirada, però ara a Londres, on funcionaris i artesans del cine coincideixen en la gestació i rodatge d’una pel·lícula patriòtica que aixequi els ànims de la població civil sotmesa a continus bombardejos. En aquella pel·lícula –cine dins del cine– s’explica –¿ho endevinen?– l’«heroica gesta» de Dunkerque.
Facin-se, amb aquestes dues pel·lícules, un cicle a la mesura per a aquestes tardes d’estiu. I disfrutin del cine tant com de la Història.
