Espanya ens multa

No només hem exhumat el cadàver de Dalí, mort el 1989, sinó també l’esperit col·lectivista i solidari de Lola Flores, quan aquell mateix any i havent d'abonar 150 milions de pessetes a Hisenda pels seus descuits fiscals, va proposar la solució més flamenca: que cada espanyolet deixés anar una falsa moneda en pagament pels llargs, amples i profunds serveis prestats al seu públic, al qual tant devia i al qual desitjava deure encara una pesseteta més. No sé si inspirat per La Faraona o per les també espanyolíssimes 'Fuenteovejuna' de Lope de Vega o 'Numancia' de Cervantes, Oriol Junqueras ha tingut una idea, una: obrir una caixa de resistència per afrontar el pagament de la multa de cinc milions d’euros que el Tribunal de Comptes ha imposat a Artur Mas pel dispendi de diner públic ocasionat per la consulta del 9-N.

Junqueras, home de números, ha fet comptes: si cada un dels 2.305.290 de catalanes i catalans que van votar 'sí', 'no', en blanc o vot nul, abonés 2,10 euros a favor de la causa (el preu d’un cafè en una modesta terrasseta d’estiu), la cosa quedava resolta 'ipso-flauto'. L’únic problema seria que les cues que podrien generar els despresos donants a les sucursals de caixes i bancs col·lapsarien segurament el sistema bancari català.  

Jo també he tingut una idea, una: ¿per què no fer edicions caniculars de la Marató i la Grossa? Posem la grassoneta en 'topless' i ulleres de sol i que la sort decideixi. ¿El premi? Que els carrers dels pobles i ciutats de la imminent República siguin batejats amb els noms i cognoms dels afortunats i afortunades. ¿El premi menor? Ja ho veuríem.

Amb La Marató resultaria un pèl més complex, ja que totes les seves edicions s’han consagrat a recollir diners per lluitar contra una molt concreta malaltia. ¿Seria Espanya en general el mal a combatre, o bé les legals decisions que l’Estat pren davant un Govern d’altius samurais atrinxerats a la seva Fuenteovejuna amb els ganivets ja afilats per a l’harakiri?

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Ja que estem en això de la desobediència, no puc entendre que aquesta multa –i les que aniran venint– susciti tanta preocupació. El que seria correcte seria respondre amb tanta convicció i xuleria com es fa últimament: «Posin-se aquest paperet al cul i ballin». O una cosa així. Però no: la pela segueix sent la pela.

Agraeixo al senyor Puigdemont que, no havent sigut usuari dels serveis del 9-N, hagi tingut l’elegància de no convidar-me a satisfer els meus dos euros, així com també li demanaria que ingressi al meu compte –del qual, segons va sentenciar el jutge Vidal, ja deu tenir constància– la part alíquota d’urna i papereta que no usaré. M’encanta votar, però de debò.