Trons i vots
N'hi ha que parlen amb fervor (a favor i en contra) del referèndum i n'hi ha que només pensen a practicar el windsurf o en el viatge a Costa Rica
Ala terrassa d’un bar de rambla de Catalunya, assisteixo a una conversa entre executius i executives a l’hora de l’esmorzar. Els homes, tots els homes, estan engrescats a parlar del primer capítol de Joc de Trons, i les noies, totes les noies, fan cara de no entendre-hi res. És una anècdota: conec moltes dones que saben les trifulgues dels Lannister i uns quants homes que no en tenen ni idea.
Però tornem a l’esmorzar. Els mascles, requerits per una de les seves companyes de taula, miren d’explicar els conflictes del Nord i de Ponent, les tribus salvatges de zombis que assetgen Hivernàlia, les maquiavèl·liques raons d’una que es diu Cersei i que s’assembla a lady Macbeth i tot de relacions familiars, polítiques i sexuals que intervenen en la sèrie. De seguida, la cara de les noies permet suposar dues coses. Primera, no entenen res; segona, no tenen cap intenció d’aprofundir en la trama. Els nois, a la seva, entusiastes, parlen d’Arya Stark i de la seva venjança, de Jon Snow i de Daenerys Targarien. I d’aquell actoràs que ara no sé com es diu i que fa de follet a l’anunci d’Estrella Damm.
Passa igual amb el referèndum. N’hi ha que en parlen amb fervor (a favor i en contra) i n’hi ha que només pensen a practicar el windsurf o en el viatge a Costa Rica, que són destinacions estivals extretes de la conversa. No els expliquis res, a tots aquests, de l’1 d’octubre. No el veuen o, en tot cas, el veuen molt llunyà.
