El Palau és nostre

La història dels gestos heroics –i alguns de menys heroics, el cas Palau, per descomptat– de l’antiga CDC i de l’actual PDECat sembla estar irremeiablement vinculada a algun palau. La detenció de Jordi Pujol sotmès posteriorment a tortura, presó i desterrament, fets pels quals va ser elevat a la categoria de mite de la resistència catalanista al franquisme, es va produir arran dels famosos fets del Palau de la Música en els quals es va cometre el terrible sacrilegi d’entonar el Cant de la senyera quan havia estat eliminat del programa oficial per ordre governativa.

I ara, un altre Jordi, el nou conseller de Presidència, i en un altre palau, aquesta vegada el Palau de la Generalitat, tractant d’emular l’heroisme de Pujol, ha volgut erigir-se en defensor de la dignitat dels catalans impedint el lliure accés a la institució a la Guàrdia Civil, considerada per molts sectors del nacionalisme català un dels braços armats de l’Estat opressor. Un altre gest de dignitat en defensa de Catalunya i les seves institucions.

REQUERIMENT JUDICIAL

Tanmateix els agents de la Guàrdia Civil van acudir al Palau, igual que ho van fer al Parlament de Catalunya i a la Conselleria de Justícia sense que es produís cap tipus d’obstrucció, acompanyats del fiscal anticorrupció José Grinda, a requeriment del magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Carlos Ramos, en el marc de la  investigació del cas del 3% sobre el presumpte cobrament de comissions il·legals per part de CDC. L’objectiu era recollir informació sobre les activitats de l’exsecretari del Govern i exconseller de Justícia Germà Gordó, ara diputat no adscrit, que dilluns que ve ha de comparèixer davant l’esmentat tribunal i sobre el qual recauen sospites de ser l’aconseguidor de les suposades comissions il·legals.

Res a veure, per tant, amb qüestions polítiques ni amb cap atropellament a la dignitat de Catalunya i de les seves institucions. Per això, més que un gest de dignitat el que va succeir al Palau de la Generalitat ha estat més aviat un excés de gesticulació per part del conseller Jordi Turull, i més tenint en compte que si no hi havia ordre de registre era perquè no s’hi anava a registrar sinó a requerir informació sobre les agendes de l’exsecretari del Govern i exconseller que fins aleshores no havien estat lliurades. 

NORMALITAT DEMOCRÀTICA

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Que la situació és tibant a ningú se li escapa i veure la Guàrdia Civil, encara que sigui de paisà, entrant al Parlament i a la Generalitat, les dues institucions que expressen l’autogovern català, no contribueix a calmar els ànims. Però cal no oblidar que la presència de la Guàrdia Civil no es tracta ni d’un atac a les institucions catalanes ni als seus ciutadans sinó, per utilitzar un concepte molt de moda, un acte de normalitat democràtica. 

D’aquí, que no permetre l’accés al fiscal i als guàrdia civils i deixar-los durant hores a l’espera en una sala a la planta baixa pot ser interpretat per alguns com un acte de reivindicació i resistència carregat de simbolisme, però en el marc d’un Estat de dret més aviat sembla un gest propi de qui no creu en l’imperi de la llei.