La mort de Blesa

La mort de Miguel Blesa va commocionar ahir la societat espanyola. El banquer, expresident de Caja Madrid i símbol juntament amb Rodrigo Rato dels excessos i les males pràctiques de la banca espanyola durant la borratxera del totxo, va morir d’un tret al pit en una finca de caça cordovesa. La policia investigava ahir si es va tractar d’un accident o d’un suïcidi. Blesa, de 69 anys, va ser condemnat per l’Audiència Nacional a sis anys de presó per l’ús de les targetes 'black' de Caja Madrid. Igual que Rodrigo  Rato, Blesa va recórrer aquesta sentència davant el Tribunal Suprem. També tenia altres fronts oberts: una investigació judicial relacionada amb la seva gestió al capdavant de Caja Madrid i els suposats sobresous que va rebre la seva cúpula directiva i una altra per la seva aparició en els aomenats papers de Panamà. L’acumulació d’aquestes causes, la seva condició d’amic íntim de Jose María Aznar i, sobretot, el paper que va tenir Caja Madrid primer i Bankia després en la crisi econòmica van fer  de Blesa el rostre del despropòsit del sector de les caixes.

Per fer-se una idea ajustada del que va suposar la gestió de Blesa a Caja Madrid fins que va ser substituït per Rodrigo Rato el 2010, només cal dir que la seva hereva, Bankia, va rebre de l’Estat 22.424 milions d’euros per ser rescatada. El Banc d’Espanya dona per perduts 60.613 milions d’euros de les ajudes que va injectar a la banca, una xifra sagnant a l’època dura de la crisi i quan es recorden casos infaustos com el de les preferents. Blesa, de fet, tenia una causa oberta per aquest producte financer, i per a la posteritat va deixar frases com «cadascun d’ells (els afectats per les preferents) eren responsables del que firmaven, del que llegien o no llegien, perquè al fullet i al tríptic hi havia  tota la informació».

La mort de Blesa és tràgica, però no ha de servir per esborrar el que el fons i la forma de la seva gestió van suposar. Els milers de correus electrònics que es van fer públics, les seves declaracions davant la justícia i les investigacions obertes van revelar una connivència amb el poder públic que va suposar el desastre econòmic per a milers de ciutadans, un forat que es va haver de cobrir amb diners públics i l’enriquiment il·lícit i immoral d’un grapat de financers d’elit. Convé no oblidar-ho.