Probablement, la plaça més lletja de Barcelona

La plaça de Catalunya és un lloc descuidat, sense identitat i avorrit, ple d'ocells i sense cap ús

2
Es llegeix en minuts
Grans cues de visitants per agafar el Bus Turístic a plaça Catalunya.

Grans cues de visitants per agafar el Bus Turístic a plaça Catalunya. / RICARD CUGAT

La plaça de Catalunya és lletja. No trobo cap altra definició per a aquest espai cèntric, circular i que pocs barcelonins trepitgen. És el lloc escollit per celebrar els 25 anys dels Jocs Olímpics. S’hi farà un acte ciutadà, li tornarem a donar protagonisme i seria un bon moment per mirar-nos la bé i fer-ho amb ulls crítics. Celebrarem l’aniversari dels jocs, l’esdeveniment que més impacte ha tingut en l’urbanisme de Barcelona, just al punt de la ciutat que menys ha canviat en aquest quart de segle. La darrera reforma es va fer el 2015 i només va servir per millorar les fonts bessones, una rèplica en petit format de les de Montjuïc. Es van modernitzar les fonts construïdes el 1959 i les obres van costar 1,13 milions d’euros, però la resta de la plaça ni es va tocar. Segueix amb el mateix terra, habitualment brut i relliscós, l’absència d’ombres al centre de la circumferència, un entorn poc agradable i amb els coloms, desafiants i ben alimentats, que des de fa anys s’apropien tot l’espai.

    

Notícies relacionades

Res ha canviat en aquesta plaça, el temps s’hi ha aturat. A la ciutat han anat desapareixent barreres urbanístiques, s’ha millorat la connexió de barris dividits per rondes, tambors viaris i vies, però cap govern s’ha atrevit amb la barrera més cèntrica que expulsa el vianant, perquè la plaça de Catalunya no es creua, es voreja. Fa anys, el 2011, en alguna taula de l’ajuntament, concretament a la del llavors regidor d’Esquerra Republicana Jordi Portabella, hi havia un projecte per millorar la plaça de Catalunya i dues places veïnes, la d’Urquinaona, que només serveix per envoltar la sortida del metro i la de la Universitat, més lloc de pas que de passejada. El document era només una declaració d’intencions i es va quedar en un calaix, segur que a aquestes alçades ja ni existeix. ¿Per què seguim tenint aquest quilòmetre zero tan lleig? No el podríem fer una mica més verd? o fragmentar-lo perquè no sigui tant inhòspit passar-hi sense pensar que estàs trepitjant un territori més propietat de les aus que dels humans? Potser hi hem de començar a fer més activitats. De moment a la plaça de Catalunya s’hi han plantat acampades del 15-M i s’han desmuntat amb càrregues policials, s’hi ha fet concerts de la Mercè, manifestacions de l’unionisme , activitats lúdiques i sostenibles per fer oblidar la nadalenca pista de gel, fires d’entitats, mítings del partit que governa la ciutat, Barcelona en Comú, i ara s’hi faran celebracions post olímpiques. 

Però més enllà d’aquests actes puntuals, la resta de dies és un escenari deixat, mort de fàstic, ple d’ocells i sense cap ús, ni de passeig, ni de refugi urbà, ni de desconnexió del soroll de la ciutat. Res, cap utilitat, no és ni tan sols una bona rotonda per al trànsit. Competeix en lletjor amb la plaça d’Espanya, no sabria dir si en aquesta competició nacionalista guanya l’una o l’altra. Però el cas de la plaça de Catalunya és més greu perquè està en ple centre de la ciutat. Si a Barcelona tot ho tinguéssim així potser deixarien de venir tants turistes. Ben mirat, potser no és tan mala idea que sigui lletja…millor no toquem res. 

Temes:

Urbanisme