Hòsties i gluten

La jerarquia catòlica podria ajudar a aclarir millor el que és dogma de fe

2
Es llegeix en minuts
fcasals38665509 hostia170529174610

fcasals38665509 hostia170529174610

La veritat, els titulars el deixen a un ben glaçat: «El Vaticà, en contra de les hòsties sense gluten», o bé «La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ha enviat una circular als bisbes sobre el pa i el vi per a l’eucaristia en què recorda que les hòsties sense gens de gluten són matèria invàlida per a l’eucaristia». Des de la perspectiva d’un observador agnòstic, el problema és el següent, en forma de preguntes i respostes: ¿un celíac pot decidir no ser-ne, és a dir, no patir una determinada malaltia? Per descomptat que no. ¿Un celíac pot ser catòlic practicant, decisió lliurement adoptada però que comporta un determinat codi d’obligacions? Per descomptat que sí. Per tant, ¿un celíac pot practicar normalment les seves obligacions litúrgiques, entre aquestes la confessió i la comunió? No tan sols pot, sinó que ho ha de fer, és imperatiu que les compleixi per no pecar. ¿Per tant, si no pot combregar amb hòsties amb gluten, no se l’està –contra la seva voluntat– excloent del sagrament de la comunió? En altres paraules, si no pot combregar no és culpa seva, és innocent. Totalment.

Però l’esmentada congregació per a la disciplina dels sagraments no opina de la mateixa manera, i si ens cenyim al que han dit els mitjans de comunicació, al no contemplar un règim d’excepcions incorre en una greu injustícia. ¿On està el pecat? I sobretot, ¿el pecador? No és el celíac. En el fons, tot això té a veure amb una confusió, que a vegades la jerarquia catòlica podria ajudar a aclarir millor, entre el que és dogma de fe i el que no ho és. Un catòlic practicant, lliurement ha decidit adoptar una disciplina al voltant d’un corpus de creences, i el dogma de fe està clarament establert, però no tot és dogma de fe, i el que no ho és, encara que estigui molt arrelat en la tradició, és opinable. Per exemple, el celibat sacerdotal és opinable, i que les dones no poden exercir de capellans, també. La qüestió del gluten i les hòsties no és dogma, és una opinió, i diu molt dels que l’han afirmat d’una manera tan contundent.

Notícies relacionades

Tot això ens porta a un altre assumpte, i és que en el si de l’evolució històrica de les religions del Llibre, s’han anat reproduint en formes reiteratives greus divergències entre creients, entre els literalistes, és a dir partidaris d’una lectura literal i immutable dels textos, i els partidaris d’una interpretació adaptativa. 

Costa prendre’s seriosament aquesta prohibició del modest gluten basant-se en una interpretació literal de textos molt antics. Aquests dies fa furor a Israel (i en el judaisme en general) una crisi entre els ultraortodoxos i els corrents modernitzadors, sobre si al Mur de les Lamentacions hi ha d’haver un espai comú perquè resin junts els homes i les dones. Doncs no, els ultraortodoxos han amenaçat amb fer caure… ¡el Govern!