Editorial
Posar límit a les bufetades
S'ha de tapar qualsevol escletxa legal per la qual pot colar-se la violència contra el menor
L’Associació Nord-americana de Pediatria ha estudiat els efectes de les cleques en els nens durant 50 anys. /
La violència exercida sobre els menors pot donar-se en múltiples circumstàncies, des de l’assetjament escolar fins a l’explotació laboral, des dels maltractaments psicològics fins als físics. Amb més o menys intensitat: des de la simple bufetada fins a la negligència, l’abandonament o la pallissa. Per desgràcia, molts dels casos es donen en l’entorn familiar, en situacions de risc i desemparament difícils de detectar i a les quals intenten posar límit diversos protocols governamentals a través de canals com els centres educatius i els serveis socials.
La violència sobre el menor no respon a classes socials o a cultures determinades, però és cert que es dona amb més insistència en entorns més desafavorits i en cir-cumstàncies en què la pobresa funciona com un mecanisme potenciador del maltractament. Els problemes econòmics, de feina o de vivenda acaben repercutint en els menors, sense escuts de protecció. Per això són lloables iniciatives com la del Projecte Paidós, de Càritas, que fa anys que funciona, i que planteja fórmules per prevenir la pobresa infantil i oferir atenció socioeducativa. I seria també necessari redactar de nou –com reclama el Síndic de Greuges– l’articulat del Codi Civil català que permet als pares «corregir» els fills. Encara que sigui «amb ple respecte a la seva dignitat» i «de manera proporcionada, raonable i moderada» es tracta d’una escletxa legal per la qual es pot colar la violència. Encara que sigui de baix to.
