Més de 7.500... i creixent

Durant la major part de la història el ritme de creixement de la població mundial ha sigut molt lent. Fins a començaments del segle XIX no es va arribar als 1.000 milions i van haver de passar 125 anys més per arribar als 2.000 milions. Però durant l’últim mig segle la població mundial ha entrat en un període de creixement accelerat, i ha augmentat de 3.000 a més de 7.500 milions. El ritme de creixement és tan alt que en el moment d’escriure aquestes línies som gairebé 47 milions d’ànimes més que a finals de l’any passat (resultat de comptabilitzar al voltant de 77 milions de naixements i prop de 30 milions de defuncions). I segons les últimes projeccions fetes per les Nacions Unides la població mundial continuarà creixent al llarg d’aquest segle, fins a arribar als 9.300 milions el 2050 i els 10.100 milions el 2100, malgrat que, òbviament, aquestes projeccions presenten un considerable nivell d’incertesa. 

Segons les Nacions Unides, l’Índia, amb 1.690 milions d’habitants serà el 2050 el país més poblat del món, i desplaçarà la Xina, amb 1.390 milions, al segon lloc del rànquing. Una altra dada interessant és que els països en desenvolupament aglutinaran el 2050 el 86% de la població mundial, i absorbiran el 97% de tot l’increment de la població previst fins al 2050. Per aquesta última data, l’Àsia seguirà sent la regió més poblada, amb un 55% del total, encara que l’Àfrica serà la que haurà experimentat un creixement més ràpid, i albergarà el 24% de la població mundial el 2050. 

Així mateix, les previsions ens diuen que a mitjans d’aquest segle el 69% de la població mundial es concentrarà en àrees urbanes i que als països desenvolupats la relació entre població en edat de treballar i la que no ho està haurà caigut de manera alarmant.

El panorama descrit suscita immediatament la vella qüestió de si el creixement demogràfic ens empobrirà o no. Una qüestió sobre la qual no hi ha acord. La polèmica s’inicia a finals del segle XVIII amb Thomas Malthus, que va pronosticar que, com a conseqüència d’un creixement de la població més ràpid que el de la producció d’aliments, la misèria i la pobresa serien un destí inevitable per als humans. Un punt de vista que es va tornar a popularitzar el 1968, després d’un treball de Paul R. Ehrlich ('The population bomb').

No obstant, en contraposició a aquestes visions pessimistes, altres estudiosos han defensat que l’escassetat de recursos associada a un augment demogràfic estimularà l’enginy humà i propiciarà avenços tecnològics i canvis institucionals que impulsaran un ràpid increment en la producció d’aliments i del nivell de vida. I, juntament amb aquestes dues visions extremes, també tenim una altra de més escèptica, que defensa que no es pot demostrar l’existència d’una relació consistent, positiva o negativa, entre creixement demogràfic i creixement econòmic.

En qualsevol cas, sabem que el centre de gravetat de la demografia mundial continuarà desplaçant-se des dels països rics cap als menys desenvolupats i que molts d’aquests s’enfronten a reptes sense precedents pel que respecta al subministrament i la distribució d’aliments, aigua, vivenda i energia. El creixement de la població també suscita moltes inquietuds en temes com la degradació mediambiental i el canvi climàtic, ja que la creixent demanda de recursos i l’augment dels residus resultants del seu ús suposen un gran impacte sobre un ecosistema complex que es troba en un estat cada vegada més delicat.

NOVES OPORTUNITATS

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Al mateix temps, l’acceleració del ritme d’envelliment de la població en els països industrialitzats (i en no pocs dels que estan en desenvolupament) pot crear nous desafiaments en els àmbits del creixement econòmic, la seguretat financera i la viabilitat de l’anomenat Estat del benestar en facetes tan importants com la sanitat, l’educació i el sistema de pensions. I el panorama mundial es complica encara més si tenim en compte les incerteses actualment existents al voltant de les pandèmies, les guerres, l’emigració, la nostra capacitat per a la cooperació global, etcètera. 

Sens dubte, el creixement de la població també crearà noves oportunitats. Però la concreció d’aquestes implica la presa de decisions polítiques per modelar la demografia i prevenir o aprofitar les tendències raonablement més previsibles. Prestar atenció als indicadors demogràfics i actuar de manera proactiva sobre les seves causes i conseqüències resultarà fonamental per assegurar el benestar humà.