Fantasmagories

Jordi Puig és un fotògraf excel·lent i singular. Ha publicat uns quants llibres sobre l’Empordà i sobre Dalí, entre d’altres, i ha dut a terme muntatges tan peculiars com el que va fer a Lladó, que és on viu. 799 retrats de les 799 persones que vivien al poble a finals de l’any 2003. O la mostra de més d’un centenar de bessons que va retratar a Figueres, o la col·lecció de pastissos en forma de cor. Per a ell, la fotografia és també el dibuix d’una anomalia que esdevé regular o d’una regularitat que es transforma en sorpresa justament perquè es repeteix i, repetint-se, es deforma. I un retrat del temps que vam viure. 

Això és el que aconsegueix amb la seva darrera publicació: Costa Brava, 1960’s-1970’s. Postals, d’Úrsula Llibres. Són més de 600 imatges promocionals de les dècades en què el turisme va esclatar, extretes d’una col·lecció de 15.000 i agrupades amb un criteri que és a mig camí del detall sociològic, de l’humor postmodern i de l’evocació melancòlica. Vistes de cop, unes fotografies que van servir per solidificar la imatge del país (una entelèquia oferta al visitant que les comprava com a reals) ara es tornen fantasmagories, il·lusions òptiques que ens evoquen la infantesa amb colors de cinemascope, escenaris lunars. Les contemplem amb la distància dels anys i exerceixen –ingènues, folklòriques, ensucrades– un influx, embruixat i a voltes tenebrós, que fa créixer la marea emboirada del record.