El nòvio gai

Potser és una tonteria de Twitter, però, la veritat, passar de ser «el nòvio de la mort» a l'anhelat nòvio gai, és tot un descans

1
Es llegeix en minuts

La virilitat de la Legió es torna viral / {periodico}

Que l’uniforme de la Legió s’hagi convertit durant unes hores en una icona gai no deixa de tenir la seva gràcia. Encara que les informacions recents d’aquesta força de l’Exèrcit fan èmfasi en la seva participació en missions de pau o en la incorporació de dones a les seves files (el 9%), el cert és que la imatge del cos d’elit continua ancorada en un passat que fa tuf, com a mínim, de ranci. Perdura el Credo Legionari que va escriure Millán Astray, el seu fundador. Aquell home que va convertir en mística la bravura i el culte a la mort. Aquell home que es va enfrontar a Miguel de Unamuno al claustre de la Universitat de Salamanca a l’inici de la guerra civil. Aquell home que va voler acovardir l’escriptor i filòsof al crit de «¡Mori la intel·ligència! ¡Visca la mort!», i que només va aconseguir de l’eixut vellet una màxima que es convertiria en premonició: «Vencereu, perquè teniu força bruta sobrada. Però no convencereu. Per convèncer cal persuadir, i per persuadir necessitareu una cosa que us falta: raó i dret en la lluita. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya».

I, de sobte, aquell uniforme cenyit al cos musculat, aquella camisa amb la pitrera oberta, aquell aire tan viril, tan mascle alfa, es converteix en conya a les xarxes, on es pren els legionaris per sexis participants a l’Orgull Gai. Potser és una tonteria de Twitter, però, la veritat, passar de ser «el nòvio de la mort» a l’anhelat nòvio gai és tot un descans.