zentauroepp39232118 venezuela s president nicolas maduro waves during a pro gove170709180322 /
La Constitució del 1999 és un orgull per als veneçolans. Impulsada per un Hugo Chávez acabat d’elegir, debatuda i redactada per una representació àmplia i democràtica del poble veneçolà i aprovada pels ciutadans en referèndum, és un text que genera el consens més enllà de les profundes divisions polítiques de la societat.
En aquella Constitució s’empara l’oposició veneçolana per a la seva consulta nacional d’ahir, presentada com la màxima expressió de la resistència pacífica davant el Govern. En aquest plebiscit simbòlic es pregunta als veneçolans si estan d’acord amb l’Assemblea Nacional Constituent anunciada pel Govern de Nicolás Maduro que haurà de redactar una nova Carta Magna.
El procés cap a una nova Constitució sembla l’últim as a la màniga d’un Executiu debilitat per les protestes al carrer, les crítiques internacionals i unes polítiques econòmiques que han portat el país a un pas del col·lapse.
L’oposició i el chavisme crític no participaran en la Constituent ja que la consideren irregular perquè no s’ha convocat via referèndum i els seus membres seran elegits a finals de juliol mitjançant un sistema de votació per sectors que afavoreix l’Executiu.
L’oposició tem a més que aquesta maniobra paralitzi la vida política i entregui a Maduro un poder de facto que li permeti tornar a ajornar les eleccions regionals previstes al desembre i endarrerir les presidencials del 2018, així com dissoldre un Parlament opositor i silenciar veus dissonants molestes com la de la Fiscal general, Luisa Ortega Díaz, última i sonada deserció del chavisme.
El Govern és conscient que Maduro només té un 20% de popularitat i perdria qualsevol cita amb les urnes. Però la majoria dels veneçolans demana votar. L’última vegada que ho van fer va ser en les eleccions legislatives del mes de desembre del 2015, quan l’oposició va aconseguir la majoria a l’Assemblea Nacional. Va ser la primera derrota sonora per al chavisme.
Des d’aleshores, s’haurien d’haver celebrat eleccions regionals el 2016 però van ser ajornades, així com també es va bloquejar una iniciativa de l’oposició per organitzar un referèndum revocatori. Des de fa 100 dies als carrers milers de veneçolans demanen eleccions generals en protestes que ja han deixat un centenar de morts.
Per al govern, aquesta consulta popular organitzada per l’oposició és una «barricada» a la revolució, per als detractors del govern és la màxima expressió de la desobediència civil reconeguda en la mateixa Constitució que Maduro vol canviar.
El valor d’aquest plebiscit, que se celebra sense l’aval del poder electoral, serà simbòlic i la seva capacitat de frenar la Constituent de Maduro, limitada, ja que el govern compta amb el suport del poder electoral i judicial i de les Forces Armades.
Però l’objectiu és restar legitimitat interna i externa a un procés que segons la consultora veneçolana Datanálisis ja és rebutjat pel 70% de la població sense haver-se ni tan sols posat en marxa.
