Adolescència i salut: en volem més

El 17% de noies, davant el 3,8% de nois, declaren haver patit alguna conducta verbal o física amb contingut sexual ofensiva i no desitjada

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp38169750 l hospitalet de llobregat  24 de abril de 2017 institutos de170518190759

zentauroepp38169750 l hospitalet de llobregat 24 de abril de 2017 institutos de170518190759 / RICARD FADRIQUE

La salut a la infància i adolescència és un factor clau pel futur. Una societat sana s’ha de preocupar pels seus joves. Per tant, la salut dels nois i noies i els factors que la condicionen, com per exemple les amenaces i discriminacions de què són objecte, i la pressió de l’entorn en uns anys de desenvolupament, ens obliguen a posar-hi un focus de la màxima rellevància.

    

Per això, amb una visió social i de vigilància de la salut i els seus determinants, l’Agència de Salut Pública de Barcelona acaba de tancar una nova enquesta FRESC (Factors de Risc en Estudiants de Secundària), que recull la salut i els seus determinants en alumnes de 13 a 19 anys. Són 3.888 entrevistes fetes en un total de 186 aules, amb la complicitat de centres i docents. Cap ciutat espanyola no disposa d’una enquesta així, i des de fa 30 anys, ja que la primera es va fer el 1987. És un instrument bàsic per a la planificació de les accions i programes orientats als joves, que necessàriament s’han de basar en el coneixement de la realitat.

    

Set de cada 10 nois i 5 de cada 10 noies consideren que la seva salut és excel·lent o molt bona. No obstant, als centres de barris desafavorits hi ha una proporció més elevada de joves que creuen que la seva salut és regular o dolenta. Passa igual amb la salut mental, que ofereix balanços més pobres en ­escoles situades en barris amb un nivell socioeconòmic desafavorit. També ens preocupa que són les dones adolescents les que pateixen més risc de mala salut ­mental.

Pel que fa a les conductes relacionades amb la salut, la mobilitat de les persones joves és fa a peu o en bicicleta, i el transport públic és el segon mitjà més usat. Respecte a les hores de son, més de la meitat dormen un temps insuficient els dies de classe, per sota de les 8 hores. En tabaquisme, les notícies són bones, ja que baixa sostingudament, i en el consum d’alcohol s’ha detectat un retard en l’edat d’inici, també bona notícia.

    

També ha estat positiva la frenada del 2012 al 2016 en l’augment de l’obesitat que sí que vam observar del 2008 al 2012. No obstant, el sedentarisme continua sent freqüent en aquestes edats, més en noies que en nois, del 16,7% davant el 8,4%, i més en l’alumnat dels barris desafavorits. Pel que fa a la salut sexual, hi ha un ús elevat del preservatiu i altres mètodes efectius, però l’enquesta FRESC detecta que augmenta l’ús de la píndola de l’endemà com a mètode anticonceptiu.

    

Per altra banda, el percentatge de noies que manifesten haver suportat algun tipus de discriminació està per damunt del de nois a Barcelona. El 17% de noies, enfront del 3,8% de nois, declaren haver patit alguna conducta verbal o física amb contingut sexual ofensiva i no desitjada. 

    

Notícies relacionades

A través dels programes preventius als centres escolars, Barcelona promou una millor salut dels joves. Es treballen elements com la pressió de grup pel consum de substàncies, com viuen la pròpia imatge i els seus hàbits alimentaris, o com millorar la salut sexual. Més de 22.000 nois i noies escolaritzats seguien el curs passat algun d’aquests programes, entre els quals destaca el Creixem Més Sans i el programa Canvis que promouen els hàbits alimentaris saludables i l’activitat física; Sobre Canyes i Petes, en drogodependències; o el programa Parlem-ne, no et tallis de salut sexual. 

Professionals de l’Agència de Salut Pública de Barcelona formen els docents que hauran d’implementar els programes a les aules, i en fan el disseny, l’avaluació i l’actualització. Però ens trobem que aquests programes no formen part del currículum i es fan només si els centres educatius ho demanen. Això fa que actualment hi hagi al voltant d’un 30% de les escoles que s’hi han acollit, però moltes altres no aprofiten aquest recurs. Per tant, des del nostre punt de vista, és molt important que els centres optin per portar a terme iniciatives de promoció de la salut que estiguin ben avaluades i dissenyades, perquè així s’assegura l’efectivitat d’aquestes actuacions. Incidir sobre els determinants de la salut dels joves no depèn només d’aquests programes, però l’avaluació realitzada al llarg dels anys ens mostra que són efectius i per tant és molt recomanable posar-los en marxa a la majoria dels centres educatius.