Les malalties no se'n van de vacances

Des de fa anys una pràctica perversa denominada de gestió tanca plantes hospitalàries a l’estiu com si en general es poguessin planificar les malalties i els ingressos hospitalaris. És possible que puguem pensar que, donat que comencen les vacances laborals, les malalties també podran entrar en període vacacional, però ni els ictus, ni els infarts, ni les apendicitis, ni els còlics renals tenen una incidència estacional i, si en algun cas la tenen, poden empitjorar just en èpoques de calor. 

    A més, els accidents, politraumatismes, ofegaments i caigudes amb fractures empitjoren en èpoques d’oci i vacances, de manera que precisament s’han de reforçar les línies d’atenció en les grans aglomeracions i preveure línies de reforç als hospitals, perquè no es col·lapsin les urgències. Es podria pensar que tan sols les grips i les infeccions d’hivern poden sobrecarregar el sistema, però l’escalfament global que està produint el canvi climàtic canviarà la incidència de les malalties infeccioses i la toxicitat alimentària.

    

Estudis biològics publicats per la investigadora Lucia Guilhermino ja han demostrat que un increment de temperatura de 20 a 25 graus augmenta la toxicitat dels antibiòtics i dels microplàstics sobre els peixos i entra en la cadena d’alimentació humana. No hi ha, per tant, cap evidència científica que indueixi a pensar que a l’estiu  i en els períodes de calor pugui disminuir  la incidència de malalties.

    

¿Quin sentit té, doncs, tancar llits als hospitals durant els mesos d’estiu? ¿És possible que  estiguin sobrant llits hospitalaris i puguem permetre’ns el luxe de tancar-los?  ¿Té alguna relació el tancament de llits amb estratègies de retallada de despesa?  Des de l’any 2012 s’han suprimit més de 5.000 llits públics hospitalaris a Espanya que no s’han tornat a obrir, però a l’estiu es tanquen el 10% de llits disponibles sense que aquesta disminució tingui una base científica basada en la reducció dels ingressos. Tampoc té sentit no intentar aprofitar el temps estiuenc  per a una reducció de les llistes d’espera d’intervencions quirúrgiques que es podrien agilitzar utilitzant el pla de xoc amb 57 milions d’euros anunciats per Salut.

Balança de gestió

Crec que la resposta a les qüestions esmentades s’inclina més cap a la balança de gestió i que a l’estiu no se substitueix el personal que se’n va de vacances. Durant els mesos d’estiu tan sols es cobreix el 10% del personal que s’absenta dels centres hospitalaris, de manera que els treballadors aprecien una pressió laboral més forta, que es posa de manifest en l’estrès que pateixen els professionals dels serveis d’urgència,  que treballen amb la mateixa qualitat però a costa de la seva salut.

Notícies relacionades

El deteriorament tecnològic dels hospitals catalans agreuja les llistes d'espera

Plorar de pena

    

Mantenir l’activitat hospitalària de qualitat i reduir les llistes d’espera requereix no retallar els llocs de treball de metges o personal d’infermeria. Per quadrar comptes, estalviem en personal i entorpim l’assistència. Una mala pràctica que ens ha d’inquietar com a societat.