La nova llei d'autònoms és pur maquillatge

La normativa a penes ofereix res de nou als més de tres milions de persones que ja treballen d'aquesta manera

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp24806874 jefes toxicos170616174306

zentauroepp24806874 jefes toxicos170616174306

S’acaba de fer pública la proposició de llei de Reformes Urgents del Treball Autònom. Si els lectors d’aquestes línies n’examinessin l’exposició de motius, allà podrien comprovar quina és la situació real dels autònoms i adonar-se de les poques coses que solucionarà aquesta llei quan entri en vigor.

    

Per situar-se: els treballadors autònoms som més de tres milions, i en el primer semestre del 2016 vam generar 107.248 llocs de treball nets, el 40% per compte propi i el 60% per compte aliè. Això suposa que el 27,6% de tota l’ocupació generada l’any passat va correspondre al treball autònom i que actualment un de cada quatre llocs de treball al nostre país li és atribuïble.

    

Malgrat això suportem traves administratives i elevats costos de complimentació de les obligacions formals amb la Hisenda Pública i la Seguretat Social. Aquestes excessives càrregues econòmiques no s’adapten a la incertesa d’uns ingressos variables i ofereixen una protecció social llunyana a la dels assalariats.

    

A tot plegat s’hi sumen altres desavantatges. En primer lloc, la penalització per no abonar dins el termini les quotes d’autònoms és excessiva i de caràcter confiscador, a l’elevar-se fins a un 20% el recàrrec per ingrés fora de termini. En alguna ocasió he escrit que als autònoms més aviat ens haurien de dir emprestadors: emprenedors que presten diners a l’Administració.

    

A més a més, estem subjectes a un pitjor finançament, afrontant una elevada taxa de morositat i una càrrega financera més gran de l’IVA. Tenim més dificultats per aconseguir finançament bancari a causa de les exigències d’avals i al limitat patrimoni personal de molts autònoms.

    

Un cop vist tot això, un es pregunta si és tan difícil donar solucions concretes a situacions concretes, i crec que sí que és possible, però en realitat, a part de la cosmètica, ¿què ens estan donant amb aquesta nova llei? ¡Una bateria de mesures!

    

La primera consisteix a modular els recàrrecs per l’ingrés fora de termini de les quotes a la Seguretat Social dels treballadors autònoms. ¡Caram! ¿No teníem el mateix abans del 2012?

    

La segona és ampliar la tarifa plana als nous autònoms; però els més de tres milions actuals seguirem pagant les quotes, encara que no ingressem prou. La tercera, bonificar les treballadores autònomes que es reincorporin a la seva activitat després de la maternitat.

    

La quarta, la deduïbilitat a l’IRPF de les despeses relacionades amb automòbils parcialment afectes a una activitat econòmica amb el mateix tractament que se li donava a l’IVA i els subministraments d’aigua i electricitat en un 20%, per als contribuents que realitzin una activitat econòmica sense local afecte.

Notícies relacionades

    

En resum, ens tornen el que ens van prendre i ens donen cosetes que afecten els nous emprestadors que vulguin arriscar-se i part del col·lectiu, però no el gruix dels més de tres milions d’autònoms que generem el 27% de l’ocupació. Des del meu punt de vista, molt soroll per no res, encara que millor poc que gens.