UN INTERNAMENT IRREGULAR

L'infern

Els CIE segueixen oberts i les seves reixes segueixen tancant persones que estaven al país de forma irregular, però que no han comès cap delicte

1
Es llegeix en minuts
lpedragosa36028457 cie zona franca161101220208

lpedragosa36028457 cie zona franca161101220208 / FERRAN NADEU

¿Recordes aquelles pel·lícules on a un pobre home el tanquen a la presó per un error? N’hi ha centenars. Segur que en més d’una t’has posat a la pell del protagonista i has viscut la seva desesperació al sentir-se privat injustament de la seva llibertat. Sense recórrer al terreny de la ficció, ¿te’n recordes d’Óscar Sánchez? El rentacotxes de Montgat a qui un rocambolesc despropòsit judicial va portar fins a la presó de Nàpols, on va complir una condemna injusta durant 626 dies, patint un tracte vexatori. Una investigació d’EL PERIÓDICO va trobar indicis sòlids de la seva innocència que van empènyer a reobrir el seu cas. Sánchez va ser víctima d’una suplantació d’identitat per part d’un narcotraficant.

Notícies relacionades

    

Seguim imaginant. No has comès cap delicte, cap. Però et tanquen en una presó. No, especifiquem, en una cosa pitjor que una presó. Un lloc on es vulneren els drets humans, que no sembla formar part ni dels carrers ni de la societat on està ubicat. Una mena de no-lloc. ¿Un infern? No, la realitat. La trista realitat. Els centres d’internament d’estrangers (CIE) segueixen oberts. Les seves reixes segueixen tancant persones que estaven al país de forma irregular, però que no han comès cap delicte. No, ells no són delinqüents. Però la legislació que ho tolera, potser sí. ¿Som capaços d’imaginar-nos-ho? No hi ha Estat de dret que suporti aquesta injustícia.