Anar al contingut

Editorial

dcaminal39266465 junqueras y puigdemont al parlament foto ferran sendra170712112512

Referèndum i bany de realitat

En el camí cap a l'1-O afloren les previsibles dificultats d'organitzar una consulta d'esquena a la llei

No falta tant per a l’1-O, però el camí fins a la data en què l’independentisme vol que se celebri el referèndum unilateral d’autodeterminació de Catalunya promet ser llarg i amb molts revolts, no només els que generarà el pols amb les institucions de l’Estat, sinó els interns del Govern en el procés organitzatiu. Després de la sortida de Jordi Baiget del Govern per expressar els seus dubtes davant la celebració de la consulta il·legal, el president Carles Puigdemont reorganitzarà l’Executiu amb l’objectiu de concentrar funcions en la figura d’Oriol Junqueras, sobre el qual en un principi recau la responsabilitat d’organitzar el referèndum. Però aquest procés de reorganització interna posa en evidència primer les diferències entre els dos socis del Govern, el PDECat i ERC, i segon les previsibles dificultats –tant logístiques com d’índole legal– que genera la convocatòria d’un referèndum d’esquena a la llei.

La desconfiança entre els socis del Govern és des de fa temps un secret conegut a les files del PDECat i d’ERC. L’exigència de Junqueras de col·lectivitzar l’assumpció de responsabilitats (s’entén que polítiques i legals) xoca amb la determinació d’alguns consellers del PDECat de posar el seu patrimoni personal com el límit de fins on estan disposats a arribar en l’organització del referèndum unilateral. Afloren, doncs, les dificultats, els riscos i el bany de realitat que implica embarcar-se en l’aventura de posar en marxa un referèndum d’esquena a la llei.  Des del mateix Govern s’ha insistit en moltes ocasions que l’1-O no serà un altre 9-N, un procés participatiu tolerat per l’Estat com a succedani de la consulta, sinó un referèndum vinculant. Com a tal, les conseqüències legals són molt reals, no salves de fogueig, i davant d’elles és natural que molts membres del Govern expressin el seu escepticisme i arrosseguin els peus.

El mateix succeeix amb les qüestions organitzatives, des de les urnes fins al cens passant pel paper dels voluntaris i dels ciutadans que siguin cridats a les meses electorals en un procés que, en contra del que diuen el Govern i la seva propaganda, és qualsevol cosa menys normal. Resulta, doncs, palmària la distància entre el discurs i els somieigs de l’independentisme i la realitat, entre un referèndum amb garanties democràtiques i una consulta unilateral. 

0 Comentaris