Un espectacle grotesc

Fa uns mesos es va produir un moment polític transcendental que va passar bastant desapercebut. S’havia registrat a Pamplona un virulent episodi de terrorisme al carrer i tots els partits, inclòs l’alcalde de Bildu, van condemnar els fets, tan propis del passat i tan impropis del present. Va ser una reacció molt reconfortant, molt. Crec que la nostra classe política és poc donada a la unitat. No obstant, en els assumptes relacionats amb el terrorisme, afortunadament l’acord s’havia anat normalitzant. Fins avui, que hem retrocedit 20 anys de cop i volta. I ho hem fet, ni més ni menys, que al voltant de la figura de Miguel Ángel Blanco, la víctima que va aconseguir impulsar la derrota social d’ETA i va propiciar la victòria rotunda i definitiva dels demòcrates enfront dels assassins. 

    

Amb motiu del 20 aniversari del segrest i el crim de l’exregidor d’Ermua, els partits s’han embrancat en una desagradable batalla per com s’havien d’organitzar els homenatges. El PP va instar l’alcaldessa de Madrid a penjar una pancarta a la façana de l’ajuntament, utilitzant com a argument la seva afecció als cartells reivindicatius de temes variats. Manuela Carmena no ho va considerar necessari, al·legant que no veia adequat diferenciar unes víctimes d’unes altres. Segons la meva opinió, a l’alcaldessa no li costava tant honrar Miguel Ángel Blanco. Val més que en sobri que no que en falti. Despenjar una pancarta és un gest que no resta, i aquesta ja seria raó suficient per haver-ho fet des del minut u. La prova que no perdia absolutament res per demostrar generositat és que ha rectificat: hi haurà pancarta a la concentració d’aquest dimecres a Cibeles.

Desgast polític

En tot cas, no em sembla proporcionada la reacció del PP. Han anomenat «infame» Carmena i li han retret la seva «mesquinesa» i «baixesa política». Aquesta sobrereacció és la que permet intuir el que hi ha al darrere: l’interès per desgastar Podem i no un dubte sincer sobre el compromís de l’alcaldessa amb les víctimes del terrorisme. Penso que Pablo Iglesias podria ser, en general, més contundent en el seu rebuig als còmplices d’ETA. Però d’aquí a estendre la sospita que Carmena equipara víctimes i botxins, hi ha una distància considerable. 

Notícies relacionades

Bronca entre el PP i Carmena per l'homenatge a Miguel Ángel Blanco

Plorar de pena

    

Ara ens podem preguntar per què el PP no critica de la mateixa manera tots els alcaldes ni col·loca pancartes aquests dies a totes les institucions on governen ells. Posant el focus en Carmena, la seva intencionalitat política és més que evident. Sorprèn, en canvi, que no hagin criticat la seva actitud a Arnaldo Otegi. L’assassinat de Miguel Ángel Blanco el va agafar a la platja. Deu ser ser un home de costums, perquè ens comenta el seu entorn que l’aniversari –ves per on– l’ha agafat de vacances.