Els efectes de la cultura digital

Amb el mòbil enganxat: ¿addicció o afecció?

Desbloquegem la pantalla una mitjana de 80 vegades diàries i emprem en això una mitjana de 145 minuts al dia

2
Es llegeix en minuts
Amb el mòbil enganxat: ¿addicció o afecció?

ERIC GAILLARD (REUTERS)

Si hi ha alguna expressió que sento gairebé diàriament és que «vivim enganxats al mòbil». Hi ha qui ho qualifica d’addicció, però això té unes connotacions patològiques serioses. És cert que hi ha casos preocupants i casos patològics, però la majoria tenim més afecció que addicció. El que és clar és que en això tenim un repte social a resoldre. Tan gran és la preocupació, que mesurar quantes vegades toquem el mòbil s’ha convertit en un camp d’estudi. Potser us farà gràcia saber que desbloquegem la pantalla una mitjana de 80 vegades diàries –si us ve de gust provar-ho en primera persona, hi ha desenes d’apps creades per a això–. Cada una d’aquestes sessions potser dura només uns minuts i fins i tot segons. Si sumem totes aquestes microestonetes, la mitjana són 145 minuts al dia. O el que és el mateix, quatre capítols d’aquesta sèrie que teniu a mitges. Direm, al nostre favor, que els mòbils són com llaminadures. Els seus colors, els seus sons i l’allau de notificacions hi són justament per a això, per reclamar-nos atenció constantment. La distància entre l’estímul (ping) i la resposta (¿a veure què hi ha?) sol ser curta, i la impaciència, molta, i això fa que els mòbils s’uneixin quan quedem per prendre un cafè, o que aprofitem un semàfor per comprovar que no ens perdem res important. Sigui addicció o afecció, és evident que ens falta una reflexió i un pacte de convivència amb els dispositius.

  

Notícies relacionades

 Aquests números, sense contextualitzar, funcionen més com a anècdota que com a informació. I tanta fixació amb la quantitat, ens porta a l’altre extrem: la reducció dràstica, i en aquest sentit ja hi ha respostes en forma de pla de desconnexió tecnològica. Opcions útils i interessants segur, però si a més a més d’apartar el dimoni l’acompanyem de reflexió sobre com l’utilitzem i com ens agradaria utilitzar-lo, seria molt més poderós. I és que els hàbits tenen a veure amb el sentit que donem al que fem, les rutines que generem i les motivacions que ens impulsen a seguir-ho fent. El mòbil, com el martell o la cullera, són eines i no propòsits en si mateixos.

¿Us imagineu si mesuréssim tot el que aprenem a través del mòbil? O el que arribem a llegir, quant ens fa riure, què fàcil és sentir-nos a prop de les persones que ens importen, si estem transmetent un «compta amb mi» o si estem canviant el món des del ciberactivisme. Einstein deia que si tingués una hora per resoldre alguna cosa, es passaria 55 minuts identificant el problema i cinc pensant en la solució. Per descomptat que no tenim la solució ideal aquí, però podríem començar a integrar més el com i el per a què, en lloc de concentrar-nos en el quant. ¿Vol dir això que no abusem del mòbil? En absolut. Més aviat significa que encara ens falta madurar aquesta cultura digital, una higiene 2.0 que, en general, ens aniria bé polir.