¡Foc!

Cada matí els primers rajos de sol dibuixaven, a través del canyís que protegia l’enorme taula del jardí, unes ombres geomètriques. A aquella hora, la brisa era suau i a ell li agradava sentir com li acariciava la pell encara adormida. Assegut davant del mar li agradava mirar l’arbreda que envoltava casa seva. Vivia on qualsevol hauria desitjat passar la vida. Envoltat en silenci, un silenci que no ho era perquè els ocells i les onades componien una banda sonora perfecta. Ell presumia de tenir la millor casa de l’illa. No per ser la més gran, ni la més luxosa, però sí la més ben situada. Des del finestral o des de qualsevol de les terrasses que la coronaven s’albirava Formentera. Tot el que l’envoltava era verd, bonic i feia bona olor. Allà hi passava els estius des que era petit. Entre aquelles parets de blanc encegador rebia els amics, cuinava per a ells i era feliç.

Un matí, al despertar, va ensumar l’aire i va notar de seguida que no era el mateix de sempre, el cel no lluïa la transparència habitual i una olor de llenya cremada ho envaïa tot. Va començar a buscar sense saber cap on, i en pocs minuts el cel s’havia tacat d’un fum espès i blanquinós. El so dels primers helicòpters augurava el pitjor i unes sirenes llunyanes s’acostaven cap a ell. A partir de llavors, pànic. En molt pocs minuts es van deixar veure les flames pel vessant que separava casa seva de la d’un veí que, amb desesperació, agitava una armilla reflectant perquè els bombers veiessin on era l’epicentre del foc.

Notícies relacionades

Una bengala llançada des d'un iot causa un incendi a Formentera

El detingut per l'incendi a Formentera declara que el tret de la bengala va ser "accidental"

Va córrer fins a la manguera del jardí, la de regar la bardissa que vorejava la part de darrere, i va regar fins que va haver de retrocedir. No els explico com es va acabar. Els explicaré com va començar: la guspira d’una barbacoa que no s’hauria d’haver encès mai va calar foc a unes precioses savines, un arbre autòcton que triga molts anys a créixer, i després la desolació. Una vegada més, la mà d’un estúpid va destruir la felicitat de molts.

Tinguem consciència aquest estiu del que el foc pot causar i siguem assenyats al manipular-lo.