Dret a saber qui lloga el pis

Identificar clarament els propietaris de les cases que es lloguen mitjançant plataformes evitaria molts problemes

2
Es llegeix en minuts
fcosculluela36401809 files  this file photo taken on april 28  2016 shows a woman170705200804

fcosculluela36401809 files this file photo taken on april 28 2016 shows a woman170705200804 / JOHN MACDOUGALL

Sembla mentida, però és així: molta gent està llogant un pis per a un cap de setmana turístic a través de plataformes d’internet, entre les quals destaca Airbnb, sense saber del cert qui n’és el propietari. Ens escandalitzem quan es fa públic un cas de les màfies que es dediquen a ocupar pisos i després llogar-los, amb preses de llum i aigua il·legals incloses, i en canvi sembla normal que això es pugui fer pràcticament igual amb finalitats lucratives i dedicades als turistes només perquè la tramitació es fa on line. Des que van sortir a la llum els primers casos de propietaris que s’han vist sorpresos quan el llogater legal del seu pis s’ha dedicat a rellogar-lo il·legalment a curt termini mitjançant les ofertes en xarxa, s’ha produït una allau de denúncies de casos semblants. I el que semblava un problema individual s’ha constatat que en realitat és col·lectiu.

Notícies relacionades

Quan algú lloga un cotxe, té clar qui n’és el propietari: ho posa a la fitxa tècnica. Però no passa el mateix amb un pis. Fins al punt que ara el Ministeri d’Hisenda espanyol prepara un decret per obligar les plataformes de lloguer de vivendes d’ús turístic a identificar-ne els propietaris, així com al titular de dret en virtut del qual se cedeix la vivenda amb fins turístics. Exigir aquesta informació és clau en la lluita contra el frau fiscal, millora la seguretat del turista i segurament evitaria molts dels casos de relloguer il·legal. I això no té res a veure amb restriccions a l’economia col·laborativa. Serveixi com a exemple que hi ha plataformes de la mena de les que es dediquen a l’arrendament de furgonetes i autocaravanes en què consta, de forma destacada, qui n’és el propietari, si està al dia de l’assegurança i si compleix les normatives, amb el compromís del responsable del servei per internet d’haver comprovat aquestes informacions.

Adaptar la legislació a aquests canvis d’hàbits socials i econòmics no és fàcil. Valguin com a exemple els problemes que tenen a París, una de les ciutats més turístiques del món, per limitar les infraccions amb els lloguers turístics. Ara han decidit que a partir del desembre serà necessari que els propietaris obtinguin un número de registre d’apartament turístic abans de poder-ho anunciar per les plataformes. I donen una xifra contundent per justificar aquesta mesura: en els últims cinc anys, s’han perdut 20.000 pisos de lloguer de primera residència en el mercat parisenc, mentre que el d’ús turístic s’ha disparat (només Airbnb ofereix més de 65.000 vivendes a París a la seva web), amb l’expulsió la consegüent de parisencs de la seva ciutat per la pujada dels preus. Potser va sent hora de debatre socialment si aquesta és la classe de ciutat a què s’aspira o no. H