L'ambigüitat dels comuns

Quatre hores de debat no van servir perquè Catalunya en Comú, el partit d’Ada Colau i Xavier Domènech, sortís de l’ambigüitat que mantené davant el referèndum unilateral anunciat, però encara no convocat, per la Generalitat. Acabar amb l’ambigüitat tampoc era el que es pretenia. Així, es va imposar per 85 vots a 29 la proposta de la direcció, que consisteix a recolzar l’1-O com una jornada de mobilització a favor de dret a decidir, però no com un referèndum vinculant.

La qüestió decisiva era, però, si els comuns instarien a la participació i si els seus militants anirien a votar al referèndum si se celebra. I aquesta decisió ha quedat per al setembre. Domènech va assenyalar que si les circumstàncies canvien i el Govern català és capaç d’oferir més garanties, Catalunya en Comú es podria replantejar la participació. Ajornar la decisió al setembre segurament té relació amb els dubtes que aquest referèndum es porti a terme. Si no es vota, els comuns s’hauran estalviat pronunciar-se.

Notícies relacionades

Els comuns recolzen la mobilització de l'1-O però no criden a la participació

Catalunya en Comú plasma en un document els seus dubtes sobre l'1-O

Aquesta posició majoritària –la que defensava participar-hi va obtenir una quarta part dels vots i la del boicot ni es va votar– se situa a mig camí entre els partits que no accepten la consulta i els independentistes que la sostenen, i és una mica més tímida en el suport a la jornada que l’adoptada per Podem, en contra de la que mantenen Pablo Iglesias i Podem, que han desautoritzat el dirigent català Albano Dante Fachin. Iglesias ha deixat clar que si fos català no votaria l’1-O perquè discrepa de la unilateralitat del referèndum.

La decisió de Catalunya en Comú no acontentarà ni el bloc constitucionalista ni l’independentista. Tot el que no sigui participar en el referèndum per atorgar-li la legitimitat necessària no satisfarà l’independentisme. Puigdemont ja ha situat els comuns al costat dels expresidents Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero, els quals, amb la seva compareixença de fa uns dies, s’han convertit en la nova diana dels independentistes, a la mateixa altura que Mariano Rajoy. Colau i Domènech no es mereixen en absolut aquesta desqualificació, però pateixen els costos de l’ambigüitat, que, si es maneja bé, aporta avantatges polítics, però també inconvenients, sobretot en una situació tan polaritzada com la que viu Catalunya.