El dilema de l'oposició davant l'1-O

Aquesta setmana hem conegut la llei del referèndum d'autodeterminació, que resol algunes incògnites, menys de les que s'esperaven, al voltant de com pretén el Govern de la Generalitat portar a terme el referèndum previst per a l'1-O. Davant aquest nou gest per mitjà del qual els partits independentistes intenten mostrar la seva determinació, els partits de l'oposició han reaccionat com era d'esperar. La majoria parteixen del convenciment que el referèndum no es portarà a terme perquè els poders de l'Estat ho impediran. En denuncien la il·legalitat perquè no respecta el marc constitucional establert i critiquen la falta de garanties, unes garanties impossibles d'assumir donada la pròpia naturalesa d'un referèndum unilateral i, per tant, il·legal. I encara que no els falta raó en cap dels seus arguments, la realitat és una mica més complexa.

Una cosa és la posició oficial dels partits constitucionalistes de cara al referèndum i una altra de molt diferent és la posició dels electors. Segons les últimes dades disponibles, una mica més del 71% dels catalans avalen la celebració d'un referèndum, gairebé el 38% dona suport a la via unilateral i poc més del 54% estaria disposat a votar amb independència de les condicions, cosa que inclou votants dels partits que no reconeixen ni la legalitat ni la legitimitat del referèndum. Els votants de Ciutadans, el PSC i el PP es decantarien majoritàriament pel 'no' mentre que els de Podem optarien sobretot pel 'sí'.

En aquestes condicions, si el referèndum o qualsevol fórmula que el substitueixi no s'arriba a celebrar i si tampoc hi ha campanya per votar, cap problema per als partits de l'oposició, la seva tesi s'haurà vist avalada. En canvi, si finalment es porta a terme algun tipus de convocatòria que obri una campanya i si s'acaba articulant algun mecanisme de votació, per molt pintoresc i imaginatiu que sigui, els partits de l'oposició s'enfrontaran a un important dilema.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Si persisteixen en la seva actitud, no avalen la participació i criden al boicot, corren el risc que el 'sí' guanyi per golejada, i encara que no se sap si amb efectes pràctics, el que segur que tindrà són enormes repercussions simbòliques. Això sense oblidar que deixarien orfes aquells dels seus votants que estan disposats a participar-hi, malgrat que les condicions no siguin les òptimes, perquè consideren que s'està a les portes d'una decisió transcendental.

En canvi, si opten per implicar-se en la campanya, bé sigui demanant el vot negatiu o bé sigui donant llibertat als seus electors, al final no tan sols acabaran avalant una consulta il·legal, sinó que havent fet possible la incorporació de les posicions contràries, hauran contribuït a la seva legitimació. Arribat el cas, voldrien que guanyés la seva opció però sense implicar-s'hi. Una mica el mateix dilema que van afrontar els partits de l'oposició en el referèndum de la llei per a la reforma política, que va permetre, de la llei a la llei, iniciar el procés de transició. La diferència és que, llavors, tots menys una minoria molt minoritària hi estaven d'acord.