ELS CINC GEGANTS DE LA SOCIETAT DIGITAL

El món segons les GAFAM

Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft acaparen el màxim poder econòmic, tecnològic i social del planeta

3
Es llegeix en minuts

ERIC GAILLARD (REUTERS)

El món segons les GAFAM
fcasals39181063 opinion  ilustracion de leonard  beard170705184514

/

Si dic Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft tothom em dirà que coneix aquestes marques. Fins i tot la majoria en som clients i usuaris. La seva presència creixent en la nostra vida quotidiana els ha convertit en gairebé part de les nostres famílies. El seu protagonisme va creixent i ara se’ls denomina sota les sigles GAFAM. L’ús d’aquest acrònim ens arriba de França, fruit d’un debat intel·lectual i social sobre el poder d’aquestes companyies. Es tracta d’una perspectiva crítica sobre la seva influència que neix d’una preocupació clàssica pel predomini nord-americà en molts àmbits de la nostra vida quotidiana. Com que la seva capacitat d’influència travessa fronteres i s’ha convertit en global, és important analitzar el perquè de la seva importància i preguntar-nos si com a ciutadans hem ens de començar a preocupar.

Agafem-ne primer la seva dimensió econòmica. Les GAFAM són les cinc firmes cotitzades en borsa més valuoses del món. Els seus beneficis augmenten a passos de gegant: només el primer trimestre de l’any 2017 els seus guanys nets superaven els 25.000 milions de dòlars. Si les analitzem de manera individual, podem destacar algunes dades: Amazon està transformant el sector del comerç on line i és un dels principals proveïdors a la majoria dels països occidentals; Google i Facebook han creat pràcticament un duopoli en el mercat de la publicitat digital. Apple s’ha situat en primera posició en cotització borsària a Wall Street amb un valor de 800.000 milions de dòlars i Microsoft, la més veterana, manté un lideratge en el món informàtic.

¿Però on es troba el seu negoci? La resposta: en les dades. Justament fa un parell de mesos The Economist els dedicava la seva portada i assenyalava que les dades s’han convertit en la mercaderia més preada en l’economia del segle XXI, com ho va ser el petroli el segle passat. Aquesta hegemonia econòmica vol ser contestada per noves companyies amb models de negoci disruptius. Alguns ja en parlen sota les sigles NATU, que responen a Netflix, Airbnb, Telsa i Uber. Ja veurem si tot es queda en tema de sigles o en alguna cosa més.

Analitzem el seu impacte social. Si repassem els nostres hàbits diaris ens adonarem que les GAFAM formen part de la nostra activitat, ja sigui professional o personal. Les nostres comunicacions les tenen com a intermediaris bàsics. Ja sigui amb el buscador omnipresent de Google o els nostres desplaçaments amb Google Maps o el consum de vídeo a través de YouTube. Per als usuaris d’Apple, els seus dispositius els faciliten les seves vies de comunicació i oci, abordant totes les dimensions de la seva vida personal. Pel que fa a la dimensió més social, el protagonisme l’agafa Facebook i les seves filials, que recullen els nostres millors moments i ens informen sobre els nostres amics i coneguts. En el cas d’Amazon, ha modificat la manera de comprar a internet, i està desplegant els seus interessos cap a altres àmbits com el del vídeo o la premsa. Microsoft sembla que no és tanta novetat, perquè ja està integrada completament en les rutines professionals i els seus programes ens acompanyen en les nostres obligacions professionals. En definitiva, és difícil identificar actualment algun aspecte de la nostra quotidianitat que no compti amb la presència de les GAFAM.

Notícies relacionades

Coneguts els elements econòmics i socials, és moment de plantejar quins són els aspectes que poden generar preocupació per superar els límits acceptables en l’activitat empresarial. En destaquem tres. El primer, el de la concentració en el mercat. De fet, la multa que la Comissió Europea acaba d’imposar a Google n’és un clar exemple. Una posició dominant pot limitar la lliure competència i fer més difícil la innovació. El segon està relacionat amb la seguretat. En una economia que s’alimenta de dades, la ciberseguretat es converteix en un factor essencial. El tercer, la privacitat i la defensa de les llibertats individuals. Amb les GAFAM, els temors del Gran Germà es fan cada vegada més presents.

Hauríem de fer un seguiment d’aquests tres temes. Al mateix temps, els ciutadans també hauríem d’exigir a aquestes companyies que fossin més transparents; i als poders públics, la posada en marxa de polítiques públiques amb l’objectiu de dotar-nos tots d’alfabetització de dades, que ens permeti tenir els coneixements i les habilitats bàsiques per a desenvolupar-nos sense dificultat en l’economia digital.