Petit observatori

La cara i la creu dels incendis

El foc s'ha atrevit fins i tot a acostar-se al mar, desafiant el poder de l'aigua

1
Es llegeix en minuts
lpedragosa38971594 portugal170619224750

lpedragosa38971594 portugal170619224750 / Paulo Duarte

Ha estat –i potser serà– un estiu de grans focs. Potser és temerari escriure en passat. Hi ha temps, encara, perquè hi hagi més incendis, i no només als camps, també en àrees urbanes. El foc ha demostrat, una vegada més, que no fa cas de les fronteres. Fins i tot s’ha atrevit a acostar-se al mar, desafiant el poder de l’aigua. 

És curiós que el foc hagi estat un dels grans invents dels humans primitius per salvar-se del fred, i per descobrir que els troncs dels arbres podien ser cremats, per convertir en menjables –ara potser en diríem rostir– alguns elements de la natura.

No sóc expert en les edats primitives de la humanitat, però busco a l’Enciclopèdia Catalana la paraula llar. Hi trobo això: «Lloc d’una casa on es fa foc per escalfar-s’hi, per cuinar». M’imagino els fums que devien respirar els nostres llunyans avantpassats quan feien foc dins una cova.

Fem ara una esquemàtica evolució: el foc i el seu fum, per coure i escalfar-se... saltem al pintoresc escalfapanxes del temps dels besavis, les estufes de tota mena, la calefacció central, l’aire condicionat...

Però el foc no ha deixat de ser, com tampoc l’aigua, una de les dues forces del planeta Terra. No conec, ho confesso, la història de les festes de Sant Joan. Quan jo era petit, sortia al balcó de casa per veure, com al xamfrà, hi havia homes i dones que, amb uns pals a la mà, removien fogueres perquè les flames no perdessin la força.

Notícies relacionades

Dues paraules molt boniques: fogata, fogaina. Sembla que amb aquestes paraules més aviat tendres s’intenti defugir la duresa del monosíl·lab foc. 

La meva dèria etimològica em fa descobrir que foc és una paraula que em porta a d’altres de molt suggestives. «És un noi molt fogós», per exemple. I tots intentem «desfogar-nos» quan se’ns presenta un contratemps. L’únic pecat del foc és caure en una temptació: «Apuntin, disparin... ¡Foc!».

Temes:

Incendis