Providencials

Totes les coses bones que ens passen per sorpresa són providencials. I moltes vegades la providència és l’únic camí possible perquè triomfi el talent. Almenys perquè tingui una primera oportunitat. I després potser també perquè no el matin pel camí. Aquí l’enveja i la calúmnia tenen sòlides infraestructures assentades. Bases i vies per intentar que descarrili qualsevol que amb el seu talent faci trontollar la mediocritat regnant. Flotats va parlar de la providència a l’Autònoma de Barcelona en la seva investidura com a honoris causa. Li va agrair les múltiples coincidències, oportunitats i tenacitats que li va donar per ser avui qui és, al mateix temps que va recordar com amb 9 anys, ell que intentava recitar i no repetir com un lloro un poema a classe va topar amb les burles i la mofa dels seus companys i am el menyspreu de la seva professora. O sigui, de l’autoritat. De la institució. Va emmalaltir però no va defallir. I des de fa temps és (pesi a qui pesi), un dels noms més importants del nostre teatre modern.

    Flotats ha sigut i és providencial. Per a nosaltres. Per al públic. Com també ho va ser ocasionalment per a polítics que el van voler consagrar i que no fa tant també el van voler donar per enterrat. Però el talent de Flotats és com l’aigua que sempre troba el camí per sortir a la llum. A Flotats li van fer mal i sense excessius exabruptes s’ha sabut cuidar i protegir. Parlant des de l’escenari. Llepant en silenci les seves ferides. Escollint bé les obres i els moments. No fent res a la babalà. Tot en ell té un per què i un per a què.

    L’enveja es gesta quan et consagren i es descarrega vilment quan els mateixos que mouen els fils obren la veda i et posen al centre de la diana del pim pam pum. Però Flotats és providencial. Com providencial és Raimon. Benediccions i exemples de talent i independència. Compromesos i exigents amb el seu ofici davant del públic. I llavors el miracle és el pas del temps, posant les coses en el seu camí. La massa que aplaudeix quan toca és la mateixa que es llança en contra quan toquen a sometent, o simplement desapareix poruga davant el soroll d’una certa crítica amplificada pels que et volen mal. Però el talent és magnètic i sempre té públic que el reconeix i el defensa. Veure Flotats com a doctor honoris causa per la UAB em fa ser optimista en el nostre futur col·lectiu i em congratula com a ciutadà. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Menys ‘grandeur’

Potser, acostumat a la manera de fer les coses a França, Flotats al seu dia es va acostar massa a les nostres institucions creient que aquí també sabríem diferenciar la nació del politiqueig de saló. I no. Aquí hi ha menys grandeur i més apuntadors de matrícules que al país veí. La grandesa és que a pesar de tot... viu Flotats. Viu providencialment.