Desigualtat alimentària

Menjar per a rics i per a pobres

Com menys ingressos econòmics, les famílies gasten en proporció més diners en menjar, però obtenen un volum inferior d'aliments i de pitjor qualitat

1
Es llegeix en minuts
Tres alumnes al menjador de l’escola Joan Maragall d’Esplugues de Llobregat, ahir.

Tres alumnes al menjador de l’escola Joan Maragall d’Esplugues de Llobregat, ahir. / JOSEP GARCIA

¿Hi ha menjar per a rics i menjar per a pobres? Doncs . La nostra butxaca i nivell educatiu dicten el que mengem, i no consumeixen el mateix els que arriben tranquil·lament a final de mes que els que amb prou feines poden pagar el lloguer o la hipoteca. Menjar bé és una qüestió de classe social. 

Un 54% de les famílies amb menors en procés de desnonament no poden cobrir les seves necessitats alimentàries bàsiques, segons un estudi de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’Observatori DESC. A Catalunya, la malnutrició afecta un 4% dels menors de 16 anys, amb una dieta pobra i sense la diversitat de nutrients necessària per al seu correcte desenvolupament. Com menys ingressos econòmics, les famílies gasten en proporció més diners en menjar, però obtenen un volum inferior d’aliments i de pitjor qualitat.

Notícies relacionades

La crisi ha modificat la nostra dieta, i un 41% de la població a l’Estat espanyol, segons el baròmetre del CIS, reconeix haver optat per altres pautes alimentàries per estalviar. Primer es canvia el lloc de compra i després el que es compra, disminuint la quantitat i la qualitat. El consum de galetes, succedanis de xocolata, brioixeria i pastisseria no ha fet sinó augmentar, i són els pobres els que més en compren. No costa el mateix un pa de qualitat que una barra de goma. La salut ho paga. Crisi i malaltia són dues cares d’una mateixa moneda.

Aquí la taxa d’obesitat supera la mitjana dels països de l’OCDE: el 39% de la població presenta sobrepès, i el 23%, obesitat. La mala alimentació es concentra en els que tenen menys estudis i inferior poder adquisitiu, que acostumen a viure en un entorn molt obesogènic. Mirant el mapa de la Península queda clar: les comunitats amb més índex de pobresa, com Andalusia, Canàries, Castella-la Manxa i Extremadura, concentren les xifres més elevades de població amb excés de pes. Rics i pobres ni mengen ni viuen igual.