Petit observatori

El paladar és una qüestió personal

La meva escassa capacitat carnívora m'ha portat a descobrir l'atractiu dels bons vegetals

1
Es llegeix en minuts

He llegit en aquest diari un article d’Esther Vivas en el qual es pregunta si és possible seguir menjant tanta proteïna animal. És a dir, tanta carn. La carn són els músculs del cos, dels humans i dels animals. Menjar carn forma part d’una antiga tradició de la nostra espècie. La carn proporciona proteïnes, i les més populars vitamines, A i B. Gosaria dir que al llarg de la història hi ha hagut molt pocs aliments tan populars com la cansalada i el ­pernil. 

    

No puc recordar en quin poble, ja fa molts anys, vaig assistir al ritual de la matança del porc, un espectacle que, com a ciutadà barceloní, no es pot dir que m’agradés gaire però els practicants de l’operació ho feien amb tanta precisió com entusiasme. 

    

Esther Vives, en el seu article, ha fet saber que, fa pocs anys, l’OMS assegurava que el consum de carn vermella i processada pot causar càncer colorectal, de pàncrees i de pròstata. En comptes de sentenciar, avisar està molt bé. Hi ha moltes coses, molts costums, molts projectes que suposen un risc. És molt útil saber-ho. Però molts desastres, de tota mena, neixen de la quan­titat. 

    

Jo sóc un menjador de carn molt ocasional. I no és que ho sigui per prudència. L’explicació és molt senzilla: la meva dentadura natural ha entrat en crisi. I la part artificial no em proporciona prou confiança. El fet és que la meva escassa capacitat carnívora m’ha portat a descobrir els atractius dels bons vegetals.

Notícies relacionades

    

La creativitat humana és increïble, ja ho sabem, i s’estén a dominar dos territoris tan diversos com la necessitat i el plaer. Els animals tenen l’instint de triar allò que els convé menjar i allò que els perjudicaria. Nosaltres –espècie experimentadora– hem inventat la gastronomia. La gastronomia és un art que es basa en impressions palatals, com la pintura és l’art que produeix impressions visuals. A vegades discutim absurdament, perquè oblidem que la sensibilitat és arreladament personal.