La doble explosió d'una escriptora

El món de la narrativa literària d’autores femenines s’ha engrandit en el transcurs dels anys. Si mirem enrere, sempre trobarem algunes narradores que han tingut èxit, però en general no han estat èxits espectaculars. Ara hi ha escriptores que s’han incorporat al món dels 'best-sellers' amb una poderosa força. Sense apuntalar-se en el feminisme, sinó en l’exploració de la condició humana.

És el cas de Paula Hawkins, que ha estat entrevistada extensament en aquest diari per Olga Pereda. Vendre 20 milions de llibres a tot el món és un fet realment extraordinari. No és possible arribar a aquesta xifra si no es produeix un contagi de lectors, un fenomen d’acceptació general.

Primer l’èxit de 'La noia del tren', i a continuació un altre fenomen de vendes: 'Sota l’aigua'. Un thriller psicològic. Però jo penso que no és el gènere literari el que seria la base de l’èxit, sinó la manera d’escriure una història.

Un dia m’agradaria reflexionar sobre la importància de les maneres. Tots hem cregut, alguna vegada, que els fets són importants, i és cert, però no som conscients, sovint, que la presentació d’un fet influeix decisivament en la comprensió d’un objectiu. La forma és important en la formulació d’una proposta. Hi ha una abraçada que és estrictament convencional i una abraçada que transmet sentiments o sensacions.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Antigament, a Europa, si es volia saber si una dona era una bruixa, la ficaven a l’aigua per comprovar si s’enfonsava o si surava. Les dones havien d’estar controlades per la societat.

Diu Paula Hawkins: «No és que detesti les entrevistes, però no és la part de la feina que em fa fruir més». Miro la seva foto als diaris –l’única foto per a la premsa– i es presenta amb un aire seriós, natural, sense una expressivitat venedora. Té alguna cosa de retrat de pintura clàssica. Èxit més enllà de la moda.