Quan el turisme infla la bombolla
Els baixos salaris i la precarietat laboral dificulten la compra de vivenda per necessitat
Turistes amb maletes rumb al seu allotjament, al passeig de Gràcia. /
Un agent immobiliari dels que han sobreviscut a la dura crisi del seu mercat expressava fa uns dies el sentiment contradictori sobre l’evolució d’aquesta activitat. Per un costat, constatava que s’estan venent més pisos, que els preus pugen, que tornen a veure’s grues a les ciutats (poques, en comparació amb el moment del boom, i moltes en solars o edificis amb un projecte que va quedar a mitges i ara en mans de la banca). Però a la vegada expressava la seva por pel que considerava un gegant amb peus de fang d’aquest retorn de l’activitat constructora: la base dels compradors per necessitat, els que adquireixen una vivenda per viure-hi, està molt feble.
Molts salaris són iguals o inferiors als d’abans de la crisi. La precarietat laboral i la temporalitat han augmentat. Els tipus d’interès estan molt baixos, però malgrat això les condicions per accedir a un crèdit hipotecari són molt més dures que en el moment en què es venien els pisos més cars just abans de l’esclat de la bombolla, entre el 2007 i el 2008. Tornen a comprar-se pisos perquè es considera que és una bona forma d’inversió, sobretot comparant-la amb els rendiments d’altres productes. Però el gruix de la demanda que va aguantar l’activitat de principis dels 2000, la que respon a una necessitat, cada vegada té més dificultats per obtenir aquest bé bàsic i malgrat això els preus continuen a l’alça.
Però el que també és evident és que, malgrat les promeses dels polítics, dels grans anuncis amb poques concrecions, ha passat un decenni des del moment en què va esclatar la bombolla perquè els preus eren massa cars per accedir a una vivenda i seguim amb el mateix problema. Agreujat, perquè ara s’hi afegeix un nou estímul que ja existia llavors i que ara s’ha accentuat: el turisme infla la bombolla. Per un costat, perquè aquest país segueix sent un destí refugi que no para d’atraure més i més viatgers cada any. I per un altre, per l’increment d’oferta vacacional gràcies a fórmules com Airbnb, que tenen el seu costat positiu però que a la vegada han duplicat o més la disponibilitat d’allotjament en algunes ciutats i han convertit aquest tipus de negoci en l’aire per a una nova bombolla. Causen l’increment dels preus del lloguer, expulsen dels centres turístics els seus habitants de tota la vida i fomenten la construcció de vivendes per a aquesta finalitat, en lloc de dedicar-les a cobrir la necessitat de disposar d’un pis accessible per poder simplement viure.
Notícies relacionades
Entre posar portes al camp i evitar que el negoci d’uns quants es converteixi en un problema per a la majoria, hi ha marge. I comença a ser urgent utilitzar-lo. Els excessos es paguen, també socialment.
